Visats de Seda

Viatjant en bicicleta cap a l’est et trobaràs, sovint, que no pots tramitar les vises abans de sortir de casa doncs la majoria haurien caducat un cop arribesis a la frontera corresponent. Així doncs, les hauràs d’anar aconseguint sobre la marxa durant la travessia. Aquest fet converteix certs moments del viatge en un “joc burocràtic” tècnic, tediós i, sovint, absurd. El següent text pretén facilitar-te una mica les coses o, si més no, estalviar-te el primer cop en molts d’aquests pesats tràmits a les embaixades orientals.

Tota aquesta col.lecció de consells l’hem anat elaborant durant el viatge recollint una mica d’aquí i una mica d’allà. No ens en sentim més que co-autors, ja que alguns són d’elaboració pròpia i d’altres de préstec. El que sí que hem procurat és que tots siguin de primera mà.

Els hostals i albergs són llocs imprescindibles per pescar informacions fresques d’altres viatgers, sovint, millors que les guies. Internet també és una font inesgotable de bons consells (també de mals consells, cal saber descobrir-ho). Evidentment tot el que hi ha escrit a continuació està constantment subjecte a canvis i no es pot agafar res com a segur. Així mateix, cada nacionalitat té les seves particularitats, preus i requeriments. En aquest cas als nostres passaports hi posa “España” i les dates estan compreses entre finals del 2011 i quasi tot el 2012.

No dubteu en escriure’ns si teniu alguna pregunta, així com si voleu corregir o actualitzar alguna dada si disposeu d’informació més fresca que la nostra.

 

1. General
___1.1 Documentació
___1.2 “Veritats a mitges”
___1.3 Festivitats locals i nacionals

2. Per països
___2.1 Zona schenguen
___2.2 Turquia
___2.3 Iran
______2.3.1 Altres opcions
______2.3.2 Extensions
______2.3.3 Fotos de carnet
___2.4 Àsia central i Xina
______2.4.1 Seqüència
______2.4.2 Uzbekistan
_________2.4.2.1 Agència
_________2.4.2.2 LOE “letter of employement”
_________2.4.2.3 Procés
______2.4.3 Turkmenistan
_________2.4.3.1 Visa de trànsit
_________2.4.3.2 Aplicar a Teheran i recollir a  Mashhad
_________2.4.3.3 Vali homestay de Mashhad
_________2.4.3.4 Mala sort
______2.4.4 Xina (des de Tashkent)
_________2.4.4.1 Procediment
_________2.4.4.2 Els “bitllets d’avió”
_________2.4.4.3 El procés
______2.4.5 Kyrgyzstan
______2.4.6 Tadjikistan
______2.4.7 Kazakhstan
___2.5 Extensions del visat xinès
______2.5.1 Renovar visat des de Hong Kong
______2.5.2 Volar a Hong Kong

 

————————————————————————————

 

1. General

 
1.1 Documentació

 És més que recomanable no trepitjar cap embaixada, consulat o oficina oficial sense:

- passaport
– fotocòpies del passaport (1a pàg. + visat en vigència)
– vàries fotografies de carnet (a l’Iran les noies amb “nihab”)
– molta paciència.

No està de més fer un cop d’ull a internet per veure si necessitarem certificats de treball (LOE), cartes d’invitació (LOI), formularis o altres requeriments burocràtics. Cada oficina té els seus mals de cap.

Les següents pàgines són un molt bon començament per resoldre dubtes al respecte.

- Thorntree
Travellingtwo
Crazyguyonabike
Rodadas
Un gran viaje

També resulta útil comprovar si l’embaixada o consulat en qüestió té web oficial.

1.2 “Veritats a mitges”

Mentir no és bonic, però sovint és necessari si volem visitar segons quins llocs, així que, el millor consell és: Si has d’enganyar, fes-ho bé. Aprèn-te de memòria totes les dades falses que pretens donar i practica una mica abans d’anar a l’embaixada. En cas de que sigueu més d’una persona davant del mostrador, val la pena que només parli un no fos cas que preguntéssin algo i us contradiguéssiu en un moment de nervis. Mireu als ulls de l’interlocutor, no al terra, i responeu ràpid les preguntes. A vegades tres segons de silenci són suficients perquè es descobreixi el “pastís”. NO MENCIONEU MAI QUE ANEU EN BICICLETA.

Enfadar-vos amb un funcionari és el més contraproduent que podeu fer, tant a l’embaixada com a la frontera. Cal somriure tota l’estona per punxeguda que s’estigui posant la situació.

 


1.3 Festivitats locals i nacionals

A l’hora de fer vises, extendre-les o realitzar qualsevol tràmit burocràtic, tingueu molt en compte les festivitats locals (del país des d’on apliqueu i del país per on apliqueu) ja que, a vegades, pot dependre d’un parell de dies que us quedeu sense visat. D’altra banda, a l’Iran, per exemple, els dies festius de la setmana són el dijous i el divendres, mentre que el dissabte i diumenge són laborables.

 

 

2. Per països


2.1  Zona Schenguen

La primera frontera on ens van fer aturar i documentar va ser la d’Eslovènia i a partir d’aquí, en totes les aduanes dels balcans es va repetir el procés. Poca cosa més que un segell d’entrada i un de sortida, cap problema. Això inclou, doncs, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Sèrbia i Bulgària. Tampoc ens van fer obrir les alforges en cap moment.

 


2.2 Turquia

El visat te’l donen a la frontera (uns 15€), i és vàlid per a 90 dies amb un parell d’entrades. Si fas servir la segona entrada s’extén automàticament fins a 180 dies. Així doncs, si planeges estar-te al país més de tres mesos, pot ser convenient estudiar el millor lloc per sortir-ne i tornar a entrar. L’illa grega de Lesbos sembla un bon lloc, també Xipre. Actualment cal descartar Síria.

 


2.3 Iran

Nosaltres ho vam tramitar amb www.iranianvisa.com i el vam recollir a Istambul tot i que hi ha altres maneres de fer-ho. Funciona tot per e-mail, et demanen unes quantes dades (entre d’altres, embaixada o consulat on voldràs recollir-lo) i comencen el procés. Van trigar 10 dies laborables (servei exprés). Al final et donen un número vàlid per 3 mesos amb el que anar a l’embaixada des d’on vols aplicar. A Istambul (un cop presentat el número de l’agència) van trigar només 3 dies i la gent de l’embaixada són extremadament atents. Si no teniu planejat estar massa temps a Istambul val la pena començar els tràmits amb l’agència (via mail) un mes abans d’arribar-hi. Així, en menys d’una setmana, ho tindreu llest.

 

2.3.1 ALTRES OPCIONS

Des de Turquia tambe pots aconseguir el visat a Erzurum i Trabzon. Aquest darrer té molta anomenada entre els cicloturistes perquè, normalment, te’l tramiten en poques hores i sense fer servir agència. De totes formes, les últimes informacions que hem sentit són que,darrerament, només l’expedeixen de 15 dies de durada, cosa que complica una mica les coses a nivell logístic ja dins de l’Iran. Val la pena donar un cop d’ull a internet per veure les últimes novetats.

 

2.3.2 EXTENSIONS

El visat de turista iranià, normalment, és de 30 dies i tens tres mesos per entrar al país. Un cop a l’Iran pots extendre aquest visat fins a un màxim de dues vegades a les oficines d’afers exteriors de la policia de la majoria de ciutats. Cal tenir en compte, però, que no totes les oficines ofereixen les mateixes facilitats a l’hora de realitzar el procés. Nosaltres vam extendre’l a Esfahan (el primer cop, en menys de tres hores) i a Mashhad (la segona vegada, que van ser 4 hores de cua i un proces de 24h). També hem sentit que Shiraz és un bon lloc per extendre així com Kermansha però, com sempre, tot dependrà de la temporada, el funcionari i la sort que es tingui. En general tenim males referències de tothom qui ha intentat extendre a Teheran (lent i difícil).

 

2.3.3 FOTOS DE CARNET

Les fotos de carnet de les noies hauran de ser amb el “nihab” (mocador al cap obligat al país), com a mínim per a les extensions, mentre que sembla que amb la foto del visat no són tant estrictes.

 


2.4 Àsia central i Xina

Aquest és el veritable mal de cap a nivell burocràtic i dependrà molt de la ruta que es vulgui fer. Però, com a norma general, cal seguir una seqüència determinada per aconseguir tots els visats sense massa problemes.

 

2.4.1 SEQÜÈNCIA

La nostra seqüència real (pedalada) era la següent; Iran, Turkmenistan, Uzbekistan, Kyrgyzstan, Xina.

Ara bé, l’ordre en què t’has de treure els visats no és sempre el mateix. Els turkmens no t’expediran una visa si no tens la del següent país a visitar, en aquest cas Uzbekistan, i els Xinesos és possible que te la deneguin si tens prèviament la de Kyrgyzstan, Tadjikistan o Kazakhstan al passaport. Així doncs l’ordre que plantegem a continuació és força important.

Un altre dels punts a tenir en compte és que els visats que expedeixen tant a Uzbekistan, Turkmenistan com Kyrgyzstan tenen una data d’entrada i una de sortida fixes. Això vol dir que, fora del període marcat, no tindrem accés al país i, per tant, això ens obligarà, no només a fer un calendari força estricte, sinó a quadrar-lo amb el nostre ritme dalt la bicicleta. És convenient, doncs, fer uns quants càlculs abans de començar amb tots els tràmits per l’Àsia central. És força comú l’error de no superposar les dates de sortida d’un país i entrada al següent. Compte amb això perquè ja en sabem d’uns que van haber de plantar la tenda en “terra de ningú” durant una nit, i suposem que no a tot arreu t’ho posen tan fàcil.

 

2.4.2 UZBEKISTAN (des d’Iran)

Per aquest visat es requereix una LOI (letter of invitation) que, normalment, et faran les embaixades o consulats del teu país al lloc on et trobis. En el seu moment vam enviar un mail a l’embaixador espanyol a Teheran que, ras i curt, ens va dir que l’embaixada espanyola no oferia aquests serveis i que no entenia què fèiem a l’Iran. Vam acabar optant, doncs, per l’alternativa més comuna, l’agència.

 

2.4.2.1 AGÈNCIA

És lamentable haver de fer servir una companyia perquè et fagi uns tràmits que, en principi, haurien de fer funcionaris del teu país; també es car; però si ens posem pragmàtics, per agència t’acostumes a estalviar dies d’allotjament a les grans ciutats i, sobretot, maldecaps. Nosaltres vam fer servir  www.stantours.com una de les que té mes anomenada entre els ciclistes (tot i que n’hi ha d’altres). Stantours us demanarà una sèrie de dades abans de començar amb el procés. Una d’elles és una “Letter of employement”.

 

2.4.2.2 LOE “Letter of employement”

Bàsicament és un document que acredita que esteu treballant en algun lloc actualment (si és el cas, us el farà l’empresa en qüestió). Si no és el cas, no digueu mai que no esteu treballant, no funciona. Podeu falsificar-ne una molt fàcilment. A internet trobareu centenars de models de LOE, només cal que us inventeu unes quantes dades, telèfons i signatures (No coneixem a ningú a qui li hagin comprovat la veracitat de les dades i, pel que hem llegit, mai ho fan). Val molt la pena no dir que ets periodista si és el cas ja que, probablement, us denegaran l’entrada. També serà útil aprendre’s de memòria totes les mentides que heu escrit a la LOE per si us fan omplir algun altre formulari més endavant, ja sigui a l’embaixada, a la frontera o dins del país.

 

2.4.2.3 PROCÉS

Vam contactar Stantours via mail des de l’est de Turquia i vam envir-los tota la documentació requerida. (El procés acosutuma a allargar-se entre 10 i 14 dies laborables). Després d’aquest període de tramitació, l’agència t’envia els documents necessaris per anar a l’embaixada o consulat en qüestió. Nosaltres ho vam recollir a Teheran i, un cop al consulat, vam obtenir els visats en menys d’una hora i sense massa cues. A Teheran hi ha Embaixada i Consulat uzbeks però per a les vises s’ha d’anar al consulat. No té un emplaçament gaire fàcil de trobar i, a les pàgines oficials, donen adreces antigues o simplement falses. Aquí va la localització.

En principi 30 dies i una sola entrada és el visat estàndard per a turista.

 

2.4.3 TURKMENISTAN (des d’Iran)

Amb el visat d’Uzbekistan al passaport, ja podem començar els tràmits per al turkmè.

No és necessària una LOI (Letter of invitation). Turkmenistan és, amb diferència, la més estricta i tancada de les 5 repúbliques centreasiàtiques i els visats no són fàcils d’aconseguir (ni massa elàstics un cop els tens).

El visat de turista et pot costar 100USD/dia/persona i t’obliga a contractar un guia oficial que serà la teva ombra durant tota l’estada al país. L’alternativa més viable si no es disposa d’aquest efectiu astronòmic ni ganes d’un incòmode acompanyant és, doncs, optar per un visat de trànsit.

 

2.4.3.1 VISA DE TRÀNSIT

Et permetrà ser al país per un període molt curt de temps, com el seu nom indica. El problema principal és que no existeix cap norma clara i que tot es decideix a Ashghabat a “porta tancada”. Per norma general és de 5 dies, però sovint l’expedeixen de 3 o 4. No hi ha manera de saber quina és la teva sort fins el dia que tens el passaport a les mans, i un cop fet el visat és irrevocable. Així doncs, més val creuar els dits. Tampoc hem trobat cap mena de relació entre la nacionalitat de l’aplicant, les portes d’accés al país o el lloc des d’on s’aplica (i hem pogut comparar bastants casos). Realment és una loteria.

 

2.4.3.2 APLICAR A TEHERAN I RECOLLIR A MASHHAD

Un dels mètodes més fàcils i barats que hem sentit darrerament és el d’aplicar a l’Embaixada turkmena de Teheran i recollir al consulat de Mashhad (cal especificar-ho al moment d’aplicar). Així t’estalvies l’espera (normalment d’uns 5 dies laborables) a Teheran. Aquest mètode els ha funcionat prou bé a tots els viatgers que ho han provat i hem conegut al llarg del viatge (podem facilitar-vos algun dels contactes si el necessiteu).

 

2.4.3.3 VALI HOMESTAY DE MASHHAD

Nosaltres no teníem molt clar com gestionar-ho mentre érem a Teheran i encara no coneixíem el mètode anterior, així que vam fer servir el Vali de Mashhad (vali1332@yahoo.com). El Vali és un comerciant de catifes que, a més, gestiona un “homestay” (casa d’hostes) i també facilita alguns tràmits referents als visats per l’Àsia central des de Mashhad. El vam contactar per e-mail, li vam enviar els documents que ens va demanar i ell va fer les gestions prèvies mentre nosaltres estàvem pedalant el país. (Cobra 10USD pels tràmits de cada visat). Quan vam arribar a Mashhad vam anar amb ell al consulat i en menys de mitja hora teníem els visats (en el nostre cas i sortosament, de 5 dies). Els preus del Valihomestay són bastant barats, els apats són també econòmics, generosos i molt bons i, a més, hi ha un petit jardí que, si fa sol, és collonut. L’únic problema és potser el Vali en sí. És bona persona però sempre parla de diners i pot arribar a ser bastant pesat si el que busques és una mica de relax i tranquilitat. T’intentarà endosar, tant sí com no, alguna catifa o algun dels tours que ofereix per les muntanyes, etc… La seva dona i la seva filla són encantadores i cuinen increïblement bé.

*Al Juliol del 2015 la gent de Més enllà ens informen que el Vali ja no pot tramitar els visats de Turkmenistan doncs les normatives del consulat han canviat i ara t’hi has de presentar en persona.

 

2.4.3.4 MALA SORT

En cas de que el vostre visat sigui de menys de 5 dies hi ha vàries alternatives. L’una és entrar al país i pujar la bicicleta a algun transport, ja sigui tren, autocar, camió o cotxe. L’altra és aventurar-se a fer la travessa igualment. El Thijs i el Bert www.amazingcyclingadventures.com ho van fer en 3 jornades maratonianes. També hi ha qui opta per fer un combinat entre les dues opcions, pedalar un tros i fer la resta amb transport. Sigui com sigui, no us hi feu mala sang i disfruteu del desert del Karakum.

 

2.4.4 XINA (Des de Tashkent, Uzbekistan)

Com ja hem apuntat més amunt, val més aplicar per la Xina sense cap altre visat d’un país que hi faci frontera com poden ser Kyrgyzstan, Tadjikistan o Kazakhstan. La raó és ben simple. A les autoritats xineses no els fa gens de gràcia tenir gent viatjant lliurement per la província de Xinjiang (amb forta presència uigur) i per això haurem de fer el visat com si penséssim volar des del país on apliquem (en aquest cas, Uzbekistan) fins a l’extrem orient (Beijing per exemple). D’aquesta manera no sospitaran que el que realment volem és pedalar el terreny (tampoc els agrada la gent que viatja en autobus, autocar o autostop per la província). Així doncs, el primer punt i més important és NO MENCIONAR LA BICICLETA PER RES DEL MÓN (això inclou no anar a l’embaixada en bicicleta, no vestir roba de ciclista, i evidentment… mentir).

 

2.4.4.1 PROCEDIMENT

Un bon lloc on aplicar és l’embaixada de Taskhent (Uzbekistan). Tot i que últimes informacions que ens han arribat de ciclistes apunten que n’han deixat d’expedir, valdrà la pena comprovar-ho per internet.

Haureu d’anar-hi amb fotocòpia del passaport, fotocòpia del visat uzbek, LOE, fotografies de carnet, el següent formulari LINK i, a ser possible, un parell de bitllets falsos d’avió.

 

2.4.4.2 ELS “BITLLETS D’AVIÓ”

No és estrictament necessari presentar cap bitllet d’avió però sempre ajuda en cas de que no puguis amagar el moreno-ciclista. Bàsicament és tant fàcil com fer la búsqueda d’un vol Tashkent-Beijing a qualsevol buscador de vols barats d’internet (preferiblement que no sigui en anglès, així serà tot plegat més complicat de xequejar pels funcionaris). Un cop tinguis el vol, tries fer el pagament per transferència (després al no pagar s’anula automàticament) i rebràs el resguard al teu e-mail. Com que és possible que al resguard posi que la reserva encara no és vàlida, segurament hagis de modificar algunes de les dades per fer-ho tot plegat més verosimil. Pots utilitzar qualsevol programa informàtic a sobre d’una captura de pantalla del mail (impr pant) o directament sobre un pdf si és el cas, (photoshop, microsoft paint i fins i tot el word, que trobareu a qualsevol cybercafè). Feu una impressió en blanc i negre i llestos.

És important el tema de les dates dels bitllets, primerament perquè et donguin 3 mesos abans d’entrar a la Xina (si el que pretens és pedalar durant una temporada abans d’entrar-hi) i en segon lloc perquè et donin tres mesos de visat (el màxim per un visat de turista, tot i que després es pot extendre). Així doncs, els bitllets d’anada estaria bé que fossin per tres mesos després del dia que preténs aplicar (més o menys) i els de tornada (per exemple Beijing-Barcelona) tres mesos després de la data en que pretenem entrar a la Xina (aproximadament). De totes maneres, pensa que segurament et preguntaran com és que volaràs des de Tashkent d’aquí tres mesos si el teu visat vigent és només d’un mes. Aquí és on heu de ser creatius.

 

2.4.4.3 EL PROCÉS

Des de Tashkent i amb la versió exprés (80 USD) apliqueu a primera hora del matí (presenteu documentació, ompliu un petit formulari i responeu algunes preguntes) i recolliu el mateix dia a les 5 de la tarda.

Tot i així és possible que sortiu amb un visat d’un o dos mesos i que us donin només 15 dies d’antel.lació per entrar al país. Estigueu preparats per preguntes com: – Per què tant de temps a la Xina? -Quines ciutats voleu visitar? – Per visitar el nostre país no cal tant de temps, segur que no preteneu entrar en Bicicleta/autobus? etc…

A Kashgar (Xina) hi ha un cafè/agència de viatges Johncafe on tenen sovint informacions fresques sobre els requeriments i últims casos de gent que ha aplicat per la visa xinesa. Podeu enviar un mail a (info@johncafe.net) perquè us posin al dia si ho trobeu convenient.

 

2.4.5 KYRGYZSTAN (des de Tashkent, Uzbekistan)

Ja amb el visat xinès a la butxaca, podeu anar a pel de Kyrgyzstan o la resta dels “stans” que necessiteu. Des de Tashkent també sembla que és fàcil. Nosaltres vam fer el de Kyrgyzstan des de Mashhad amb el Vali (veure el punt 2.4.3.3 més amunt) ja que encara no sabíem que podia donar-nos problemes amb els xinesos. Vam trigar un dia (aplicar a primera hora i recollir l’andemà a primera hora) i va ser de 30 dies (155 USD) amb les dates fixades. També podeu sol.licitar-lo de 5 o 15 dies. De totes formes si voleu aplicar a Tashkent més val que busqueu informació de primera mà al respecte (us podem passar algun e-mail de gent que ho ha fet allà).

 

2.4.6 TADJIKISTAN (des de Tashkent, Uzbekistan)

Nosaltres no el necessitàvem, però si planegeu fer-lo, Tashkent també és un bon lloc. Penseu que per pedalar la “Pamir Highway” us cal un permís especial. També si planegeu pedalar l’extensió que voreja la frontera amb Afganistan. (us podem passar algun e-mail de gent que ha fet aquests tràmits).

 

2.4.7 KAZAKHSTAN (des de Tashkent, Uzbekistan)

En un principi teníem previst passar-hi tot i que, al final, no ens van quadrar les dates i no va poder ser. De totes formes l’embaixada a Tashkent també és un bon lloc. Podeu aplicar fàcilment per un visat de 30 dies, però pot trigar, ben bé, una setmana perquè la documentació s’ha d’enviar a Astana i el procés és lent.

 


2.5 Extensions del visat xinès

En principi moltes ciutats ofereixen aquest servei (sobretot després de les olimpíades del 2008). Normalment heu d’anar a l’oficina de policia i us dirigiran al departament d’afers exteriors. De totes formes, pel que hem anat sentint, sempre és molt millor evitar les grans ciutats perquè, a part de ser un procés més lent, també et demanen moltes proves com (resguards d’hotels, bitllets de transport, etc…).

 

2.5.1 RENOVAR VISAT DES DE HONG KONG

Una altra de les opcions si se t’està acabant la visa xinesa és agafar un vol intern fins a Hong Kong i renovar el visat en comptes d’extendre’l. A efectes diplomàtics, Hong Kong, està fora de la Xina per tant podeu refer els tràmits per obtenir un visat nou xinès mentre disfruteu dels 90 dies de visat hongkonguès als que tot europeu té dret només posar-hi els peus.

Nosaltres vam deixar les bicicletes a casa d’un warmshowers a Xi’an, i vam volar fins a Hong Kong (anada i tornada) per continuar la nostra ruta allà on l’haviem deixada.

 

2.5.2 VOLAR A HONG KONG

Els vols interns dins la Xina són força barats, però sempre surt més a compte volar des d’un aeroport gran. Quan volgueu anar a Hong Kong la opció més econòmica és buscar els bitllets per Shenzhen (a la Xina “mainland”) i anar en tren, ferry o autobús fins a Hongkong. Volar directe a Hong Kong sol ser més car.