Ljubljana – Gozd Martuljek

19 d’Agost de 2007

Ljbljana – Bled | 75 km

Ens llevem a les 7 i a les 8 ja ho tenim tot preparat i sóm a l’entrada del camping esmorzant uns cacaolats i galetes que vam comprar ahir a la tarda. Sortir de Ljbljana és una mica complicat com ja és de costum a l’hora d’abandonar grans núclis urbans. Camí de Skofja Loka trobem un carril bici molt guapo que va per la conca del riu Sava. És planer, s’avança ràpid i no hi ha cotxes. Ens trobem una parella d’avis eslovens en bicicleta que ens ofereixen prunes i anem una bona estona rodant al seu costat, aquí a Eslovènia en general tothom es defensa la mar de bé en anglès.

A mig matí després de fer el cafè comença lleugerament la pujada (que ens acompanyarà ja fins a Bled). Dos ciclistes ens recomanen un camí que passa pel mig del bosc per fer drecera, els primers metres són molt verticals, però constatem que ens hem estalviat uns quants quilòmetres en comparació amb la ruta que ens ofereix el carril bici.

Parem a dinar en un garito de carretera on per quatre duros ens posem les botes a base de pizza i patates fregides, però tot plegat mooolt rural. I després amb la panxa plena acabem de cobrir els últims quilòmetres d’ascensió que ens falten per arribar al bonic (i ja pre-alpí) poble de Bled.

El llac de Bled, d’origen glacial.

Hem trobat un camping molt guapo al costat del llac que serà perfecte per una altra jornada de descans… (aquí hem vingut a passar-ho bé) i de pas per fer una mica de repàs mecànic de les bicicletes i ja que hi sóm fer la bugada, que la cosa comença a passar del marró fosc al negre.

 

20 d’Agost de 2007

Bled – Bohinj – Bled | 50 km

Em llevo a les 8 i deixo el Pedro dormint a la tenda, avui és dia de descans però tinc ganes de pujar fins als llacs de Bohinj en una excursioneta d’anada i tornada. Començo a pedalar en dejú i sense alforges. Seràn 26 quilòmetres amb una mica de pluja i el maleït vent de cara. Des d’aquí s’hauría de veure el mont Triglav, la muntanya més alta d’Eslovènia i de passada el simbol nacional (apareix a la bandera), però a causa del mal temps l’unic que aconsegueixo veure és una capa bastant densa de bòira.

En pocs minuts es posa a ploure de valent i m’he de refugiar en un bar a la vora del llac on cau un Capuccino i un bocata molt decent de tonyina i formatge, l’únic insuportable és la música a tot drap que posa l’únic cambrer que hi ha a aquelles hores al local. A la que afluixa la pluja agafo la bici i me’n torno cap al camping on em trobaré amb el Pedro llegint a John Zerzan al bar mentre fa el cafè de bon dia.

Sortim sota la pluja equipats amb un parell d’impermeables a caminar pels voltants del llac i a visitar el poble, la veritat és que tot i lo bonic de l’indret i lo bucòlic que sembla a primera vista, Bled és el típic poble de muntanya saturat de turistes rics o amb aspiracions, plè de casinos a cada cantonada, tot plegat bastant decadent. La volta pel llac però és molt guapa tot hi la pluja.

Després de dinar tornem cap al camping i portem finalment la roba cap a la bugaderia, després de 5 dies fot una pudor insuportable i serà necessari posar la cantitat doble del detergent recomanat per fer net de veritat. Mentre dura la maquinada i la pluja a l’exterior muntem un saló de lectura improvizat, jo estic amb el Beigbeder, L’amor dura tres anys. mooolt recomanable, sobretot si acabes de sortir d’una relació de més o menys aquesta durada.

Amb la roba neta anem a sopar, i com que tot està ben moll (ja ha parat de ploure) optem per muntar la cuina al porxo dels lavabos, avui jo em menjo una llauna de  Sagedin, una especialitat eslovena a base de carn, col i tomàquet, tot plegat bastant complet, el Pedro optarà per un entrepà de frankfurt vegetarià… tenen unes coses aquest  veggies. Més tard, reunió d’equip, porret i cap a la tenda a dormir, altre cop, amb pluja.

 

21 d’Agost de 2007

Bled – Bled Gozd Martuljek | 40 km

Avui ens llevem amb una bòira d’aquella que glaça l’anima, però de moment per sort no plou. Ens espavilem a vestir-nos amb roba impermeable i sortim pitant cap al següent enclau de la ruta, ja convençuts que atacarem demà, el port de 1.611 mts el d’Vrsic. Es comença a destapar i aprofitem per fer un bon esmorzar, el burek és una pasta de la zona tipus panet que ens va la mar de bé per fer nous experiments culinaris.

Més endavant trobem un carril bici, el D-2 que ja ens durà fins al final de l’etapa i que està en un molt bon estat. El dia d’avui ha anat intercalant el sol i el nuvol tota l’estona, pero no ha plogut en cap moment, cosa que hem agraït profundament.

Un cops arribats al camping hem aprofitat que encara era d’hora per posar a assecar la tenda que encara estava molt molla del matí, i també per fer una bona migdiada al sol. El poble on som es troba a pocs quilòmetres de l’inici de la carretera que ens durà fins a l’Vrsic i aquí al càmping hi ha una colla de txecs amb bicicletes que fan tota la pinta de seguir la mateixa ruta que nosaltres demà al matí.

Fem quatre compres pel sopar, que en el meu cas serà una llauna d’una altra especialitat local, Pasulj Klobaso (no em pregunteu que porta per que no en tinc ni idea) i sopem tot observant com els alps es tornen a tapar davant nostre amb nuvols de mal presagi, en fi, el temps dirà demà.