Gozd Martuljek – Bovec

22 d’Agost de 2007

Gozd Martuljek – Vrsiç (1.611) – Bovec | 45 km

Els Txecs (unes 20 persones) porten desperts des de dos quarts de set i no paren de fer soroll, de totes formes però aconseguim dormir una estona més fins a les 8. Pleguem els petrecols rapidament i sortim del camping deixant als nostres veïns sorollosos desmuntant les tendes (realment cal tanta estona?), a les 9 ja hem arribat a Kransjka Gora on fem el primer cafè just abans de començar l’escalada.

L’ascens és contundent, amb rampes de fins al 15%, i això amb les alforges no és de broma, però ens ho prenem amb filosofia i amb quatre hores completem els 12 quilòmetres de pujada fins al coll.

Un cop arribats, ens aparca un autocar al costat i comencen a sortir els nostres amics txecs de l’autocar i a descarregar les bicicletes d’un remolc… com? doncs si, es veu que això de pujar és massa cansat i s’ho han saltat, ells van directament a la baixada. Quedem flipats, però això no ens treu la gana i fem un cafè i un entrepà en un garito que hi ha al coll mateix.

A partir d’aquí i ja fins a Montfalcone (a la costa italiana) ens esperen un munt de quilòmetres de baixada de recompensa i unes vistes alpines absolutament impressionants. Al començar el descens ens abriguem fort ja que el vent és gèlid, però a mesura que anem perdent alçada ens anem traient peces de roba fins arribar a anar en pantalonet i samarreta amb un sol collonut quan ja arribem al camping de Bovec.

 

23 d’Agost de 2007

Descans forçat a Bovec

Ha plogut fort tota la nit. A les 8 del matí sembla que afluixa, però tinc el temps just per sortir a pixar i que apreti fort de nou. Anem a esmorzar al bar de la recepció i a preguntar per la meteorologia, i ens diuen que avui plourà tot el dia i que demà tindrem bon temps. Decidim doncs pendrens-ho amb filosofia i passar el dia en aquest bonic enclau Bovec!

Agafem els llibres i ens disposem a passar el que serà un dia de lectura de bar en bar (tot hi ser un poblet petit té una bona col.lecció de locals), arribats a un punt ens hem de canviar els llibres per que cadascú s’ha acabat el seu i em poso amb el Futuro Primitivo del Zerzan, un llibre que definitivament no deixa indiferent a ningú.

Així doncs el dia passarà sense pena ni glòria invariablement sota la pluja mentre van caient cerveses i cafès… Per sopar trobem una pizzeria bastant acceptable i fins i tot un moment que para de ploure podem disfrutar d’un espectacle de dansa folclòrica Eslovena que hi ha al carrer… Res de l’altre món.