Bovec – Montfalcone – Venècia

24 d’Agost del 2007

Bovec – Montfalcone | 100 km

Ens llevem a les 7 del matí i el sol ja surt per sota la tenda, el sel està completament serè i té molt bona pinta. Assequem la tenda al sol (tot un luxe). I comencem una altra jornada gairebé tota de baixada que ens duu fins a Nova Goriça, ja a la frontera amb Itàlia, on aprofitarem per preparar-nos l’últim dinar eslovè.

Arribats a Montfalcone busquem un càmping i finalment acabem enun complex turístic cutre salsitxero a primera línia de mar on plantem la tenda a la espera que les ordes de mosquits ens demacrin completament just abans de sopar.

Aquí a Montfalcone acaba la nostra ruta en bicicleta donat que demà ja agafarem el tren per anar a Venècia a passar els dos últims dies del viatge.

 

25, 26 i 27 d’Agost del 2007

Descans a Venècia i tornada cap a Barcelona

Un cop a Venècia ens instal·lem en un càmping prou correcte a Venècia-Mestre. Tenim tota la tarda per descansar i llegir quant de sobte ens veiem atacats altre cop per un nombre increiblement elevat de mosquits (aquest cop, mosquits tigre) que ens posen en escac mat en menys d’un quart d’hora. Agafem els trastos i anem a fer el guiri pel centre, potser hi haurà rates… però no mosquits.

Aquesta tarda i tot l’andemà el passarem vagant pels carrers de Venècia sense una direcció concreta i frecuentant una i altra vegada el mateix restaurantet italià regentat per uns xinesos molt amables que ofereixen preus més que populars (tenint en compte els preus de la ciutat) per un menú suficientment decent. A més a cadascún dels àpats que ens hi hem presentat, (més de dos i mes de tres) han aparegut dos gitanos a amenitzar la vetllada amb hits d’ahir d’avui i de sempre… bé, més d’ahir que res.

La resta us la podeu imaginar, en bicicleta fins a l’aeroport, discusions amb els Carabinieri per que no hem plegat les bicicletes, inspecció acurada en busca de drogues i armes i finalment viatjar estrets fins al Prat.

Un viatge diferent però molt guapo amb un acompanyant d’exepció i que no dubtaría a repetir les vegades que fossin malgrat el temps i altres inclemències.