Pedalant pel Grand Canyon du Verdon

Les Arcs – Comps-sur-Artuby (55,52 km.)
Comps-sur-Artuby – Moustiers-Sante-Marie (58,08 km.)
Moustiers – St. Michel de l’Observatoire (75,61 km.)

Tal com ens diu la guia, avui serà un hard climbing day i la veritat és que la pujada no es fa esperar: per enganxar la carretera D57, hem de fer una rampa de pendent infernal (i encara no hem sortit del poble!). El Col de la Grange (616 m.) serà la nostra primera fita (i quina fita si tenim en compte que devem estar a més de 30ºC!).

Avui començarem a veure els famosos “pobles penjats” de la Provença (entre ells, Chateaudouble) i malgrat l’exigència tècnica de l’etapa, les vistes seran impressionants. Ens estem apropant al Grand Canyon du Verdon i la carretera s’enfila proporcionalment a la bellesa de l’entorn, per la qual cosa les parades tècniques es convertiran, sovint, en parades fotogràfiques i successions de “què maco” que ens recordaran el nostre origen pixapí! A les 7 de la tarda plantarem la tenda a Comps-sur-Artuby on tindrem l’agradable sorpresa de no trobar dutxa. En fi… en haurem de rentar com els gats!

Estem força cansats però ens quedaran forces per anar a fer un crêpe de nutella a la nostra salut.

Després de despertar les cames a bon ritme, fent pujadeta durant uns 10 km. tindrem una agradable sorpresa: existeixen les baixades! Començo a agafar velocitat, oblidant-me de tot el que m’envolta, quan de sobte sento un “ribiiiiii paraaaaaaa” que em fa tornar a la realitat de cop. M’he saltat els Balcons de la Mescla, un mirador impressionant del Grand Canyon du Verdon. (No es pot estar per tot!) Reculo fins a trobar el Mateu fent fotos i observo la panoràmica: quin espectacle!

Realment ens trobem en un paratge immillorable. Però després de travessar el Pont de l’Artuby (on trobem un grup fent ponting) tornarem a la càrrega: la pujada ens espera. La carretera torna a tenir força desnivell i arribarem fins als 1200 m. (verificat pel cartell d’una font).

A partir d’allà començarem a baixar altre cop fins a passar a tocar d’un llac blau que ens crida. No ens resistim als seus encants i ens capbussem en una aigua fresquíssima que ens fa oblidar tots els mals.

Encara ens queda una estoneta fins a Moustiers-Sante-Marie però el relleu és suau i les piles estan a tope. L’última pujada del dia la farem a peu quan, un cop plantada la tenda, pugem a veure el poble que està situat en un turó. Al capdamunt una església romànica (d’influència llombarda), i a la plaça uns músics de carrer i una parella de curiosos amb qui xerrarem de viatges en bicicleta i altres aventures de la vida fins que els nostres estómacs ens demanaran clemència. C’est fini!

Després de l’esmorzar de rigor encetem el dia sorpresos quan a mitja pujada ens pita una moto: és l’Alan, l’home que vam conèixer ahir a la nit! Creuarem quatre paraules i tornarem a posar-nos en marxa (uns més ràpids que altres, és clar!) La nostra ruta es desviarà de seguida de la carretera principal i ens endinsarem en camins que travessen camps d’espígol. Tot i així, quedem una mica desil·lusionats perquè al mes d’agost l’espígol està segat i no forma les típiques extensions de color lila.

Avui és un bon dia per pedalar: la carretereta és planera i el cel està entrenyinat (fet que ens alleuja la profunda calor que hem passat els dies anteriors) però el meu genoll es va manifestant de tant en tant (deu enyorar les pujades satàniques). Al migdia ja som a Manosque (final d’etapa) i parem en una bugaderia a fer rentadores.

Quina fila que fem! Mentre es renta la roba resolem l’enigma de com enllaçar el camí amb la ruta que volem començar demà: anirem en direcció Dauphin i a partir d’allà pararem de seguida que poguem.

La zona va escassa de càmpings i acabarem plantant la tenda uns quants quilòmetres més enllà del que les meves cames tenien previst, en un terreny privat i al costat d’un tractor.

Avui soparem raviolis de llauna, un dels nostres plats predilectes!