El Mont Ventoux, una gran fita

Blauvac – Sault (41,22 km.)
Sault – Mont Ventoux – Vaisons-la-Romaine (61,75 km.)

Llevar-se amb calma és mitja vida i esmorzar tranquil·lament, l’altra mitja! Avui pedalem resseguint les Gorges de la Nasque per una carretera amb una inclinació perfecta. Malgrat fer pujada, permet observar el paissatge i gaudir del trajecte de tal manera que arribem a Sault (final d’etapa) sense gairebé ni adonar-nos-en. Avui ens cuidarem! Dinem, ben entaulats, uns galettes amb sidra bretona i comencem a mentalitzar-nos per demà: necessitarem fer una bona compra a l’épicerie, perquè no ens falti l’energia, i anar al sobre ben aviat!

Ja ha arribat el gran dia! Ens llevem a les 6 del matí, em poso la mítica samarreta de Utah i esmorzem com un coet per poder sortir ben puntuals.

La ruta comença suau però va guanyant alçada progressivament. Avui, descobrirem que tenim un enemig pitjor que el desnivell: el vent (le Mistral)! Ara hi caiem, la muntanya es diu Mont Ventoux, és a dir, muntanya ventosa. Pedalem força estona sense trobar ningú però, malgrat resultar-nos força extrany, seguim amunt. A les 11 del matí ja som al Chalet Reynard, el restaurant que s’usa per fer l’última parada abans d’atacar el cim.

Les ràfagues de vent són encara més fortes i pedalar es converteix en una proesa. El vent ens vol tombar contínuament i sembla ben bé que estiguem dins l’ull d’un uracà.

Passem pel monument a Tom Simpson (ciclista que va morir fent aquest cim durant el Tour de France del 1967) i, finalment, aconseguim superar l’última corva i encarar la recta final: Sommet du Mont Ventoux (1912 m.).

Un cop al cim tenim el temps just per fer-nos la foto de rigor, comprar dues enganxines per la bici i refugiar-nos ràpidament del fort vent que bufa. Encara ens espera la baixada i no serà gens fàcil: mans clavades als frens, cames arran de terra i molta paciència. Trigarem ben bé 2 o 3 quilòmetres a poder relaxar-nos i gaudir de la baixada. Però ho hem aconeguit!

Avui xerrarem amb altres cicloviatgers i compartirem batalletes amb un somriure d’orella a orella! Vaisons-la-Romaine ens espera i tornem a pujar dalt la bici per deixar-nos lliscar avall uns quants quilòmetres més. El poble és realment bonic però les nostres cames no aguanten totes les escales que ens proposa el centre històric. Avui soparem en una crêperie bretona i brindarem pel nostre Tour particular. Quin gran dia!