Resseguint el curs del Wisła

Warsaw – Maciejowice (78 km.)
Maciejowice – Kazimierz Dolny (63 km.)
Kazimierz Dolny – Sandomierz (89 km.)

Avui és el gran dia! Comencem la ruta! Sortir de Varsòvia serà tota una odissea però el fet de trobar carrils bici ens facilitarà força les coses. De fet, els paviments polonesos deixen força que desitjar és a dir que els carrils bici són d’agrair. El camí és un pèl aburridot (carreteres llargues, planes i rectes) però per iniciar-se està prou bé.

Avui coneixeré el que serà el nostre dinar oficial: pa amb tomàquet (tallat a rodanxes), formatge i sardines.

A les 18h de la tarda el meu cos dirà prou i només podrà arribar fins a Maciejowice. Buscant un lloc on poder plantar la tenda acabarem parlant (com indis i amb l’inestimable ajuda d’una guia de conversa en polonès) amb dos veïns del poble i, després d’una bona “conversa”, el Joshua ens convidarà al pati de casa a passar la nit. Fins i tot ens prepararà un tè i unes pastetes!

Ben aviat caurem rodons al sobre. Bona nit!

La nostra pròxima fita serà Kazimierz Dolny, un poble pintoresc que recomanen tant la guia com el mapa i d’aquesta manera, la jornada ciclista serà més suau que la d’ahir: hem de recuperar forces i adaptar els nostres cossos (i culs) al trot al que els volem sotmetre.

Les carreteres seran força més agradables (fins i tot tindran alguna corva!) i el paissatge es tornarà més boscós en alguns trams. Tot i així, el trajecte distarà molt de ser idíl·lic doncs els polacs tenen el mal costum de conduir molt arrambats al marge. No es pot tenir tot! Al migdia ja ens trobàvem al nostre lloc de destí i vam aprofitar per plantar la tenda (en un càmping molt familiar), dutxar-nos a consciència, dinar i fer una mica de migdiada.

Però a les 5 de la tarda va començar l’impressionant fenòmen dels komar (mosquits). Al principi només em picaven a mi (com sempre!) però quan vam anar al poble a fer una volteta… van començar a atacar també el Mateu. Quina pesadilla!! Ens picaven a través de la roba! L’endemà, després de llevar-nos amb més de 50 picades per cap, vam maleir-nos els ossos.

De bon matí comencem la ruta amb una missió molt important: portar una carta de l’amo del càmping fins al càmping de Sandomierz. El nostre destí està escrit.

No obstant, abans, em trobaré amb una agradable sorpresa: se m’ha fet una ampolla al cul (causada, evidentment, pel fregament amb el seient). Què fem? Posem-hi un compeed! El mal és important però el camí és molt agradable. Els vorals de Wisła també poden ser feréstecs!

Pujades, baixades, corves… quina delícia. Crec que el proper viatge el podrem fer en algun lloc amb una mica més de relleu!

A les 19h arribarem a Sandomierz amb la llengua fora (cal que el poble estigui al capdamunt d’una pujada infernal?)

i allà ens dedicarem un homenatge: com que l’hora és perillosa pels mosquits, anirem a sopar a cobert per tal d’evitar-los. L’inici de la nostra perdició (econòmica, sobretot).

Tot i així, tard o d’hora haurem de plantar la tenda i ens sorprendrà molt el fet que l’amo del càmping, només veure’ns passar per la porta, ens donarà ràpidament un antikomar! Nosaltres li farem entrega de la carta.