L’hospitalitat polaca

Sandomierz – Tarnow (105 km.)
Tarnow –
Łazany (81 km.)
Łazany – Wiéliczka – Krakow (23 km.)

A mitja nit, un gos s’ha dedicat a investigar per la nostra tenda però, per sort, el Mateu l’ha aconseguit foragitar! El dia comença amb necessitats mecàniques (la meva bici, pobra, té els plats i els pinyons força xungos) i avui descobriré un altre tipus de lesió típica dels ciclistes: les, per mi batejades, mans monguis! A mig matí, tot pedalant, he començat a notar un formigueig: se m’adormien les mans! El tema tenia poca pinta de desaparèixer així que hem decidit coninuar i anar fent parades sovint per intentar recuperar-les.

Avui al migdia hem canviat de menú i hem substituït les sardines pels frankfurts. Quin canvi!

Ah! I a mitja tarda una senyora ens regala un parell de pomes!

Amb l’energia renovada, hem arribat a mitja tarda a Tarnow després de fer una baixada impressionant! Avui ens posarem roba de paisà per anar a sopar.

El Mateu i jo estem dividits entre Sandomierz (jo) i Tarnow (ell) com a millors ciutats del viatge.

Després d’uns dies amb força activitat, el nostre cos es lleva a ritme de dia de descans (especialment el meu cul) però després de fer càlculs veiem que això implicaria no tenir cap dia per visitar Cracòvia, per la qual cosa ens hem de posar en marxa!

Per estalviar kilòmetres agafem una carretera vermella (mena d’autopista) però la sensació de stress i perill constant és tan gran que acabem abandonant-la a l’alçada de Brzesko on dinem i fem una mica de becaina al costat d’un supermercat (ens oferiran menjar i diners!! Tanta pena fem?). La nostra intenció és fer nit a Krakow i continuem fent via per carreteres secundàries (s’ha acabat agafar vies molt transitades!).

Però la nit se’ns tira a sobre i hem de parar: encara queden força kilòmetres i no podem pedalar tanta estona a les fosques: haurem de buscar un lloc on plantar la tenda.

Tornem a treure la nostra guia de conversa en polac i ens disposem a demanar a un parell de famílies si ens deixarien plantar la tenda al seu jardí. Mare meva, què complicat! Sort que al cap d’una estona arriba l’Aneta (la filla gran que sap una mica d’anglès) i ens ajuda amb el fet comunicatiu! Resultat: plantem la tenda al jardí dels Wozniak, escalfem aigua per fer unes sopes de sobre i quan anem a dir-los dobranoc (bona nit)… ens conviden a una barbacoa que estan fent al jardí! Quina família més maca!


Avui l’Aneta ens acompanyarà fins a Wiéliczka (on hi ha unes mines de sal molt conegudes) i la família ens ha preparat l’esmorzar! Després d’agrair-los molt la seva acollida ens despedim i emprenem el camí alternatiu que ens recomana ella: és una pujada satànica i plena de pedres! Mare meva… la meva pobra bici no s’ho pot creure i em veig lliurada a una batalla constant contra la gravetat: hauré de fer algun trosset caminant i això m’empipa de valent.

En fi, finalment arribem a les mines, despedim l’Aneta i entrem a fer la visita: la veritat és que són maques però semblen massa preparades pel turisme: és una mica com estar en un Port Aventura de sal. A migdia arribem famèlics al centre de Krakow i ens trobem enmig d’una festa major plena de menjar, música i sarau! Quina rebuda més ideal! Avui farem presa de contacte amb la ciutat però anirem a dormir d’hora perquè estem rebentats. Demà dormirem fins que els cos ens demani.