Cracòvia, la terra del Krak

Visita a Krakow
Krakow – Oswiecim – Katowice
Katowice – Girona – Barcelona

Cracòvia té força més encant que Varsòvia i gaudim caminant per diferents barris: el Wawel (nucli antic i emmurallat on trobem el castell i la catedral de la ciutat), el Kazimierz o barri jueu i l’Staro Miasto seran alguns d’ells. Però sense cap mena de dubte, el lloc més impressionant de tots serà l’església de Sta Maria amb un interior gòtic policromat capaç de meravellar a més d’un Stendhal.

Només ha faltat que un cor es posés a cantar per traslladar-me directament a un món superior. Sortint de l’església començarem a buscar un lloc per fer el sopar de gala doncs avui considerem que és l’última nit del viatge. La meva premisa principal és que tinguin sopa de bolets (m’encanta!) i després d’una bona estona buscant, en trobem un! El lloc és un pèl carrincló però tenim gana i el menjar fa molt bona pinta. Sopa de ceba i sopa de bolets.

El menú és menys contundent del que estem acostumats però els nostres estómacs quedaran encantats! Boníssim! Ah! Avui he fet una boníssima adquisició: el Krak, un drac de peluix que a partir d’ara serà el meu mascaró de proa de la bicicleta.

I per despedir-nos de Polònia farem una visita a Oswiecim (més conegut com a Auschwitz) així que avui tocarà agafar tren altra vegada.

Malgrat no és el primer camp de concentració que visitem (ni el Mateu ni jo), aquests llocs mai deixen indiferents. Però el nostre viatge s’acaba i hem d’anar cap a Katowice. No obstant, abans protagonitzaré un important episodi als lavabos de l’estació on hauré de cridar el nom del porc (en català i anglès) als vigilants perquè pretenen fer-me pagar doble! En fi… de gent d’aquesta n’hi ha a pertot.

Després d’una estona de tren haurem de fer front a una important aventura: el Mateu es confon d’estació i pensant-se que ja estem a Katowice, fa parar el tren (que ja estava arrencant!) cridant a ple pulmó i comença a baixar tots els petracols. El revisor, en veure’ns, ens diu que encara no estem a l’estació i amb la cara de vergonya (i ajudats per mig vagó) tornem a pujar-ho tot deixant que el tren reemprengui la seva marxa. Mare meva…! Finalment arribam a Katowice de veritat i ens dirigim cap a l’aeroport.

L’avió surt a les 6 del matí per la qual cosa hem de dormitejar a l’aeroport. Anem fent torns per vigilar els trastos i embarquem morts de son. Això ja s’acaba.

Un cop a Girona haurem de seguir el mateix ritual que a l’anada (recollir les bicis, pujar-les a l’autobús…) però només trepitjar Barcelona un desig ens fa perdre el nord: volem unes braves del Tomàs! Pugem cap a Sarrià però, per variar, el trobem tancat així que haurem de solucionar el tràngol al Monterrey. Això s’ha acabat però per mi ha estat un gran començament: tinc ganes de tornar a pedalar amb el Mateu!