Toquem fons i arriben les bones solucions

Prullans – Mérens-les-Vals (61 km.)
Mérens-les-Vals – Sorgeat (13 km.)
Sorgeat – Montsegur – Montferrie  (45 km.)

Després de l’aventura del dia anterior hem decidit fer cas omís del llibre de ruta del Camí dels Bons Homes i seguir un traçat similar però per carretera. I quina meravella! Ens hem polit 4 etapes en un dia! Des de Prullans passem per Puigcerdà i travessem cap a França per Enveig i la Tour de Carol. Les nostres cames no s’ho poden creure! Quines pedalades més balsàmiques! No obstant, el dia no acaba d’ésser fantàstic i se’ns posa a ploure prop de Porta on pararem a fer un mos a l’antiga estació. La nostra fita de la tarda és el Col del Puymorens (1920 m.) és a dir que la pujada és inevitable.

Tot i així, després de les carreterotes que hem estat fent aquests dies, no se’ns fa tan dur com podíem preveure. Ja hi som! I davant nostre només ens queda la que serà la millor baixada de tot el viatge!

Plou, fa fred i la visibilitat és escassa però estem eufòrics i no podem parar fins a Mérens-les-Vals. Avui dormirem en un gite d’étape situat als afores del poble (i com em costarà d’arribar-hi després d’haver parat a fer una cervesa!) El cansament ja ens comença a vèncer però això no ens impedeix de gaudir d’una reconfortant sopa de sobre i un pa amb tomàquet. Bona nit!

 

Després de recollir el campament gitano que teníem organitzat a l’habitació perquè se’ns eixugués tota la roba sortim de la casa d’hostes en direcció a l’església romànica de Mérens.

Tot i que la seva bellesa és evident, la combinació amb els colors de tardor fan d’aquella escena una imatge de postal. Des d’aquí surt la pista que marca el llibre i, sense saber ben bé per què, li donem una altra oportunitat. L’inici es veu planer i en bon estat i ens hi endinsem amb tan mala fortuna que uns quilòmetres més enllà la via queda tallada i les marques que hem de seguir ens indiquen que hem de continuar quasi camp a través per trobar-ne la continuació.

Quan triguem 4 hores a recórrer 700 m. toquem fons i decidim que s’ha acabat el llibre. De seguida que trobem la carretera ens hi aferrem i ja no la deixarem més. Aquests camins són per fer amb BTT i sense alforges i com que no és el nostre cas, més val abandonar-los! Avui dormirem a Sorgeat, de camí cap al Coll de Chioula.

 

Fem un mos i reposem provisions a l’épicerie del poble i ens posem en marxa amb el Coll de Chioula (1431 m.) que, malgrat ens queda a només 5 km. serà difícil d’assolir perquè encara estem freds i cau un sol de justícia. Avui arribarem a Montsegur, la nostra meca particular; però abans haurem de passar per les Gorges de la Frau, un paratge completament soterrat emmig de dues parets on la vida de nans i fades sembla possible. Un cop superat aquest tram ciclísticament més dur, la resta de via serà molt bona. Montsegur (poble) ens sorpren a migdia i hi pararem a fer una birreta! I ara què fem? Encara ens queden alguns dies lliures i volem aprofitar-los! El nom de Mirepoix comença a arribar-nos per diferents bandes i serà, segurament, la nostra pròxima fita.

Tot i així, encara ens quedava pujar al castell on van refugiar-se els Bons Homes i les Bones Dones i coronar el Coll de Montsegur (1216 m.).

Quines vistes! Realment impressionants. La nit ens va atrapar de baixada i davant la impossibilitat d’arribar a Mirepoix vam fer nit en un càmping familiar a Montferrier. Quin dia!