Les bones vistes i els mals camins

Saldes – Gresolet (9 km.)
Gresolet – Gréixer (23 km.)
Gréixer – Prullans (25 km.)

El parte meteorològic és força desencoratjador per la qual cosa decidim llevar-nos tranquil·lament, muntar els frens nous i esperar a que millori una mica el temps. No obstant, la pluja és persistent i finalment decidim sortir igualment.

Ja són les 5 de la tarda i si no ens espavilem no podrem pedalar. La ruta ens portarà cap a Gresolet seguint la mateixa mena de camins rocallosos que hem hagut de fer fins ara. Sortosament, les cames ens demanen guerra i pedalarem animats fins a plantar la tenda emmig del bosc, en un lloc arrecerat però amb força pendent. Avui per sopar ens esperen unes tallarines a la parmesana reforçades amb nous. Què bons que són els sobres de pasta quan s’està lluny de casa!

El gran dia del trial ha començat! Els camins són cada vegada més complicats i les pedres molles ens faran la guitza tant de pujada com de baixada fins a fer-nos posar nerviosos (especialment a mi!). La ruta ens portarà per un parell de colls i pararem a veure Sant Martí del Puig, una església romànica amb restes de pintura mural a l’interior. Cap a les 4 arribem a Bagà on dinem i encetem un comitè de crisi: ens hem de posar les piles! La ruta és difícil i hem de començar a pedalar més aviat cada matí, sinó serà impossible. Seguint els bons propòsits comencem l’etapa de l’endemà enfilant-nos cap al Coll d’Escriu i plantem la tenda a mig camí. Aquest vespre tindrem temps de fer lectura, escriptura i les trucades pertinents.

El dia que ara comença serà el més dur de tota la ruta. El tram que ens quedava fins al Coll d’Escriu (1494 m.) fa molta pendent i la pista està, evidentment, en mal estat. Les cames no s’acaben de despertar i l’ascens es fa força feixuc. No obstant, la baixada no serà millor i jo passaré por en força trams. El trial no està fet per nosaltres. Sort que la Casa d’Escriu ens permetrà fer una mica de descans abans d’enfilar el Coll de Pendís (1764 m.), que acabarà sent el nostre gran malson. El camí no ens donarà cap altra opció que la d’arrossegar la bici però inclús això ens suposarà un esforç titànic. Aquest tram és d’alta exigència fins i tot per als excursionistes que ens avancen a peu! Comencem a tocar fons i la nostra energia minva per moments.

L’atac final és a tocar i finalment ho aconseguim. En dies com aquests et planteges que les rutes en bici impliquen més entrenament mental que físic. I obrirem una llauna de sardines per celebrar-ho!

El descens serà molt més tranquil i la Cerdanya s’obrirà als nostres ulls: la serralada del Cadí quedarà oficialment travessada i les botes del Mateu oficialment destrossades (les imatges no tenen preu)!

Malgrat l’etapa oficial acaba a Bellver de Cerdanya, l’amo del seu càmping no ens permetrà plantar-hi la tenda, per la qual cosa haurem d’anar fins a Prullans, que es troba en direcció contrària. Tot i així, el canvi pagarà la pena i acabarem sopant com uns senyors al càmping: un merescut remenat de gambes i gírgoles i un bistec amb guarnició. No podem demanar més!