Els bons homes i els bons problemes

Berga – Peguera (23 km.)
Peguera – Saldes (10 km. en bici i 12 km. a peu)
Descans a Saldes

Després d’un bon esmorzar ens disposem a enfilar la carretera de corves que ens portarà al Santuari de Queralt (1100 m.), punt d’inici de la ruta. La pendent és molt acusada (fins a l’11%) però les precioses vistes (i l’entrepà que ens menjarem a dalt) ens compensaran els esforços.

La pista de baixada es va convertint en un camí cada cop més malmès i pedregós i les condicions van empitjorant el nostre ritme de ruta. A l’hora de dinar ja veiem molt poc probable poder arribar fins al final de l’etapa (Gòsol) però seguirem pedalant fins que se’ns acabi l’energia.

El camí se’ns complica encara més i hem de fer trams caminant (que ja ens marcava el llibre de ruta). Quan arribem al poblat abandonat de Peguera, les meves forces ja fa estona que s’han esfumat i el Mateu plantarà la tenda dins d’una casa enrunada per tal d’arrecerar-nos del fred. Abrigats fins les celles (en el meu cas, literalment) farem un mos i cap al sobre. Demà serà un altre dia.

El dia comença boirós i amenaça amb ploure (previsió que no triga a fer-se realitat) i el que era un camí decent es va tornant una autèntica pista de trial: bassals immensos, roques i pedres xopes per la pluja, reguerots que tallen el camí…

Pedalar se’ns fa molt difícil i hem de parar sovint a netejar el fang de les rodes. El nostre trekking particular es veu interromput quan me n’adono que la bicicleta no frena gens: se’ns han esfumat les pastilles de frens a tots dos.

El què ens faltava! Tenint en compte les circumstàncies i l’estat del camí, continuar dalt la bici seria perillós per la qual cosa hem de prendre, a contracor, una decisió: continuarem caminant.

Carregar la bicicleta per aquests senders és molt costós i quasi no tenim temps per parar a dinar perquè el temps se’ns tira a sobre.

Després d’un dia duríssim arribarem a Saldes amb la ingrata sorpresa que el càmping està tancat. Ja quasi és fosc però ens asseguren que n’hi ha un altre als afores del poble.

Efectivament, una horeta més tard ja estem banyats, dutxats i calentets dins d’un bungalow. Demà haurem de fer dia de descans.

 

Per dia de descans entendrem “dia de no pedalar” perquè el que és relaxar-nos no ho podrem fer gaire. Hem de posar una rentadora amb tota la roba bruta, hem de netejar les bicis i hem de comprar frens nous (sí, hem sigut poc previsors i no en portem de recanvi!).

Per fer les compres ens serà imprescindible anar a Berga però ja hem perdut l’únic autobús del dia (era a les 8 del matí) així que decidim començar a fer autostop. Encara un xic indecisos se’ns atura un primer cotxe i ens porta fins a mig camí on, al seu torn, ens recollirà el conductor d’una furgo de fruits secs Rius: va cap a Berga! Després d’agrair-li moltíssim el regal d’unes bossetes de fruits secs ens disposem a fer tots els encàrrecs que necessitem. La tornada també serà molt entranyable i arribarem al càmping amb el temps just per recollir tota la paradeta (que no és poca), sopar i dormir.

Demà tornarem a pedalar!