Si avui és divendres… això deu ser Tallin.

Sobre les brases d’una ciutat en ruïnes, sense haver rebut la capitulació russa, i amb una nova maniobra forçant-lo a sortir de Moscou, Napoleó va ordenar retrocedir.
La retirada de Moscou, Wikipedia.

Els russos ens van escombrar sense miraments del seu territori el dia que s’acabava el nostre visat de trànsit. S’havien acabat els dies de vodka, caviar, “pussy riot” i balalaiques. Arribàvem a Tallin un 24 d’agost a primera hora del matí i la zona “Schenguen” ens emplaçava a cremar definitivament els nostres passaports després de tants mesos d’equilibrismes diplomàtics. Tornàvem als pedals en un país increïblement verd i despoblat.

Carreteres de Hiiumaa (Estònia)

Que no ens enganyin, Estònia és un càmping, de 45.226 km quadrats al fons a mà dreta del vell continent. L’últim cop que havíem plantat la tenda a l’Àsia era al cinquè anell de Beijing, entre una fàbrica de ciment i una sorollosa autovia. Rodejats per la pols, el fum i les mirades ametllades dels 20 milions de xinesos que habiten la capital.

Arribant a Köpu, Hiiumaa (Estònia)

La primera nit al més septentrional dels estats Bàltics la passem al bosc, som a menys de 2 km de Tallin i no se sent ni una ànima, abans de que caigués la fosca tot era verd al nostre voltant i la nostra destartalada tenda s’ha muntat pràcticament sola (aquí les piquetes no es claven, n’hi ha prou amb empènyer-les lleugerament amb el polze).

Cap de Sörve, Saaremaa (Estònia)

Tot és tant sublim que fins i tot fa cosa anar de ventre, un té la sensació que en qualsevol moment apareixeran els germans Grimm i diran… – Aquí no home!-

Això si, a 2/4 de 8 del vespre i puntuals com l’agulla d’un rellotge (incloent diumenges i festius) apareixen al voltant del campament ordes enfurides de mosquits bàltics, autèntics esquadrons de la mort que converteixen el que podria ser un sopar bucòlic a la petita illa de Hiiumaa en un turment amb tints bèl·lics que faria emmudir al mateix coronel Kurtz.

Foc de camp al campament de Sigulda (Letònia)

Sigui com sigui, Estònia és un paradís molt recomanable per ciclo-passarells com nosaltres; carrils bici ben senyalitzats, aigua potable arreu, parcs naturals a cada cantonada i la seguretat de que al final de cada jornada hi haurà (a part dels mosquits) un racó tranquil d’herba fresca, una posta de sol d’infart i si tenim sort… un got de Vana Tallinn per brindar amb els locals.

Voltants de Sigulda (Letònia)

 

 

Cast: Si hoy es viernes… esto es Tallin.

Sobre las ascuas de una ciudad en ruinas, sin haber recibido la capitulación rusa, y con una nueva maniobra rusa forzándole a salir de Moscú, Napoleón ordenó retroceder.

La retirada de Moscú, Wikipedia.

Los rusos nos barrieron sin miramientos de su territorio el día que expiraba nuestro visado de transito. Se habían acabado los días de vodka, caviar, “pussy riot” y balalaicas. Llegabamos a Tallin un 24 de agosto a primera hora de la mañana y la zona “Schenguen” nos emplazaba a quemar definitivamente nuestros pasaportes después de tantos meses de equilibrismos diplomáticos. Volvíamos a los pedales en un país increiblemente verde y despoblado.

Que no nos engañen, Estonia es un cámping, de 45.226 km cuadrados al fondo a mano derecha del viejo continente. La ultima vez que plantamos la tienda en Asia era en el quinto anillo de Beijing, entre una fábrica de cemento y una ruidosa autovía. Rodeados por el polvo, el humo y las miradas almendradas de los 20 millones de chinos que habitan la capital.

La primera noche en el más septentrional de los estados Bálticos la pasamos en el bosque, a menos de 2 km de Tallin y no se oye ni un alma, antes de que cayera la oscuridad, todo era verde a nuestro alrededor y nuestra destartalada tienda se ha montado practicamente sola ( aquí las piquetas no se clavan, tenemos suficiente con empujarlas ligeramente con el pulgar).

Todo es tan sublime que incluso da apuro ir de vientre, uno tiene la sensación de que en cualquier momento aparecerán los hermanos Grimm y dirán… – Aquí no hombre!-

Eso si, a las siete y media de la tarde, puntuales como las agujas de un reloj (incluyendo domingos y festivos) aparecen alrededor del campamento hordas enfurecidas de mosquitos bálticos, auténticos escuadrones de la muerte que convierten lo que podría ser una cena bucólica en la pequeña isla de Hiiumaa en un tormento con tintes bélicos que haría enmudecer al mismo coronel Kurtz.

Sea como sea, Estonia es un paraíso muy recomendable para ciclo-distraidos como nosotros; carriles bici por doquier, agua potable, parques naturales en cada esquina y la seguridad de que al final de la jornada habrá (aparte de los mosquitos) un rincón tranquilo de hierba fresca, una puesta de sol de infarto y si tenemos suerte… un vaso de Vana Tallinn para brindar con los locales.