Estepa a través dins un ferro vell

Beijing-Ulambator-Moscou (Transiberià)

 

14 d’Agost del 2012 (dia 0 de Transiberià)

8’30h del matí

Arribem en bici a l’estació central de Beijing. Les bicis i les alforges s’han de facturar un dia abans al vagó de càrrega. Però això sembla no saber-ho ningú més que nosaltres. El personal de l’estació s’esforça en senyalar-nos que els bitllets de tren que els ensenyem són per l’endemà.

10h del matí

La situació segueix igual (o pitjor). Ningú ens sap indicar on hem de dirigir-nos, ningú parla anglès i ningú té ganes de facilitar-nos la vida. No podem trucar a l’agència amb qui hem comprat els bitllets perquè ens hem quedat sense saldo al mòbil xinès. I ens hem enfadat amb la dona del locutori perquè pretenia cobrar-nos 5 vegades més que als locals.

11h del matí

Comencem a posar-nos molt nerviosos. Només queda una hora perquè tanqui el termini de facturació i estem estancats. De sobte, un home amb gorra vermella crida el Mateu i el fa entrar en un local. Un quart d’hora més tard reapareix amb cara d’incertesa i em diu <<no ens fem il·lusions però crec que anem per bon camí>>.

 

15 d’Agost del 2012 (dia 1 de Transiberià)

Esperant el K3 a Beijing (Transiberià)

8h del matí

Falten 5 minuts perquè salpi el tren i ja som a la cabina número 5 del vagó 13. Compartirem els menys de 4 m2 que té el compartiment amb un japonès de 22 anys que està iniciant una mena de volta al món en 2 mesos i un alemany nostàlgic, proper a la trentena, que torna cap a Bavaria després de dos anys sabàtics.

11h del matí

Ens encaminem tots 4 al vagó-restaurant a investigar en què consisteix el “free lunch” amb què ens obsequien els xinesos. Avui tenim “dinar” i “sopar” de gorra. Però sort que el nostre rebost és abundant perquè les racions rossen la categoria d’aperitiu (“A cavall regalat…”).

Instant noodles... (Transiberià)

21h del vespre

Som a la frontera xino-mongola. Pel que ens han dit, l’aturada pot allargar-se per la qual cosa decidim baixar, fer una birra a la “sala d’espera” de l’estació i prendre’ns amb filosofia un procés que s’allargarà fins a quarts de 2 de la matinada.

 

16 d’Agost del 2012 (dia 2 de Transiberià)

10’30h del matí

Sortim de la cabina disposats a investigar el nou vagó-restaurant (amb el canvi de frontera ens el van trocar) i topem amb una obra d’art de la marqueteria mongola. La plana estepària que treu el cap per les finestres casa a la perfecció amb els arquers de fusta que cavalquen entre taules.

Menjador amb vistes (Transiberià)

23h del vespre

A la fi d’un dia transcorregut entre lectura i instant noodles irromp al compartiment una veu contundent <<PASSPORRRRRT>>. Això fa olor de frontera russa. Entreguem els documents i ens disposem a col·locar-nos en posició horitzontal. De sobte, dues matrioskes apareixen del no-res i reclamen els propietaris de les 2 bicis i les 3 caixes del vagó d’equipatge (punt positiu: confirmem que encara existeixen i que viatgen amb nosaltres; punt negatiu: volen fer-nos pagar 4€ per kg que sobrepassi de 50). Absolutament contrariats fem cara de no poder pagar ni un cèntim del que ens demanen. Ens proposen una contraestratègia diplomàtica que serà llarga i laboriosa.

 

17 d’Agost del 2012 (dia 3 de Transiberià)

1’40h de la matinada

Després d’obrir totes les caixes del vagó de càrrega i signar fotos i documents conforme viatja amb una germana petita a càrrec (fet que li dóna dret a tranportar més equipatge), el Mateu (i, per extensió, l’expedició) queda lliure de l’obligació de pagar una ronyonada per tots els trastos que transportem.

Mongòlia (Transiberià)

6h del matí (hora Moscou) però 10h del matí (hora Beijing)

El canvi d’horari Beijing-Moscou (-4h) ens ha deixat submergits en un estat de “train-lag” profund. Tenim (encara més) gana a totes hores i ens adormim pels racons. Serà irreversible? No obstant, això no ens ha impedit de llevar-nos per veure en directe el llac Baikal, un dels “hits” de la ruta ferroviària.

18’30h de la tarda

El Shoh (company de cel·la nipó), el Mateu i jo ens dirigim al vagó-restaurant rus i degustem un <<BORRRRSCH>> i una <<ISSSSCALOPP>> envoltats d’un ambient de “luxe” soviètic en clara decadència.

 

18 d’Agost del 2012 (dia 4 de Transiberià)

El sopar (Transiberià)

5h de la matinada

L’olor del purè que s’està fotent el Shoh ens desvetlla completament i decidim començar la jornada. El paio ha baixat del tren a les 4h de la matinada i s’ha trobat, en calça curta, a -5°. Sembla que comença a refrescar. Serà una onada siberiana?

 

19 d’Agost del 2012 (dia 5 de Transiberià)

"Provodnik" de servei (Transiberià)

11’20h del matí

Baixem amb la tropa del compartiment a Ekatiremburg. No fa ni 5 minuts que som a l’andana quan el tren decideix arrencar. Inicialment, els provodniks (responsables de vagó) ni s’immuten. De sobte, però, es posen nerviosos i ens fan pujar, en marxa, al tren. Escena de pel·lícula. Llàstima que 20 segons més tard el tren torni a parar per continuar amb els 20 minuts de descans previstos.

12 del migdia

El pilar col·locat en plena serralada dels Urals, a 1777 km. de Moscou, ens indica que ja som de nou al vell continent. Després de 8 mesos i mig, ens acomiadem definitivament d’Àsia.

 

20 d’Agost del 2012 (dia 6 de Transiberià)

14’35h del migdia

El transiberià K3 atura la seva marxa a l’estació Yaroslavsky de Moscou. Han estat 130 hores i 7622 km. de paisatges, lectures, brindis i batalletes enllaunades en una “cel·la” d’ínfimes proporcions. Tota una experiència!

Mockba! (Moscou, Rússia)

 
Cast: Estepa a través en un hierro viejo

14 de Agosto del 2012 (día 0 del Transiberiano)

8’30h de la mañana

Llegamos en bici a la estación central de Beijing. Las bicis y las alforjas se tienen que facturar un día antes en el vagón de carga. Pero esto parece no saberlo nadie más que nosotros. El personal de la estación se esfuerza en señalarnos que los billetes de tren que les enseñamos son para el día siguiente.

10h de la mañana

La situación sigue igual (o peor). Nadie nos sabe indicar donde tenemos que dirigirnos, nadie habla inglés y nadie tiene ganas de facilitarnos la vida. No podemos llamar a la agencia con la que hemos comprado los billetes porque nos hemos quedado sin saldo en el móbil chino y nos hemos enfadado con la mujer del locutorio porque pretendía cobrarnos 5 veces más que a los locales.

11h de la mañana

Empezamos a ponernos muy nerviosos. Sólo queda una hora para que cierre el terminio de facturación y estamos estancados. De repente, un hombre con gorra roja llama a Mateu y lo hace entrar en un local. Un cuarto de hora más tarde reaparece con cara de incertidumbre y me dice <>.

15 de Agosto del 2012 (día 1 del Transiberiano)

8h de la mañana

Faltan 5 minutos para que zarpe el tren  y ya estamos en la cabina número 5 del vagón 13. Compartiremos los menos de 4 m2 que tiene el compartimiento con un japonés de 22 años que está iniciando una especie de vuelta al mundo en dos meses y un alemán nostálgico cercano a la treintena que vuelve para Bavaria después de dos años sabáticos.

11h de la mañana

Nos encaminamos los 4 al vagón-restaurante a investigar en qué consiste el “free-lunch” con que nos obsequian los chinos. Hoy tenemos “almuerzo” y “cena” de gorra pero suerte que nuestra despensa es abundante porque las raciones rozan la categoría de aperitivo (“A caballo regalado…”).

21h de la noche

Estamos en la frontera chino-mongola. Por lo que nos han dicho, el parón puede alargarse por la cual cosa decidimos bajar, hacer una birra en la “sala de espera” de la estación y tomarnos con filosofía un proceso que se alargará hasta cerca de las 2 de la madrugada.

16 de Agosto del 2012 (día 2 del Transiberiano)

10’30h de la mañana

Salimos del compartimiento dispuestos a investigar el nuevo vagón-restaurante (con el cambio de frontera nos lo trocaron) y chocamos con una obra de arte de la marquetería mongola. La llanura esteparia que se asoma por la ventana casa a la perfección con los arqueros de madera que cabalgan entre mesas.

23h de la noche

Después de un día transcurrido entre lectura e instant noodles irrumpe en el compartimiento una voz contundente <<PASSPORRRRRT>>. Esto huele a frontera rusa. Entregamos los documentos y nos disponemos a colocarnos en posición horizontal. De repente, dos matrioskas aparecen de la nada reclamando los propietarios de las 2 bicis y 3 cajas del vagón de equipaje (punto positivo: confirmamos que todavía existen y que viajan con nosotros; punto negativo: quieren que paguemos 4€ por cada kilo que pase de 50). Absolutamnte contrariados ponemos cara de no poder pagar ni un céntimo de los que nos piden. Nos proponen una contraestrategia diplomática que será larga y laboriosa.

17 de Agosto del 2012 (día 3 del Transiberiano)

1’40h de la madrugada

Tras abrir todas las cajas del vagón de carga y firmar fotos y documentos conforme viaja con una hermana pequeña a cargo (hecho que le da derecho a transportar más equipaje), Mateu (y, por extensión, la expedición) queda libre de la obligación de pagar una morterada por todos los trastos que transportamos.

6h de la mañana (hora Moscou) però 10h de la mañana (hora Beijing)

El cambio de horario Beijing-Moscú (-4h) nos ha dejado sumergidos en un estado de “train-lag” profundo. Tenemos (todavía más) hambre a todas horas y nos dormimos por los rincones. ¿Será irreversible? No obstante, esto no nos ha impedido levantarnos para ver en directo el lago Baikal, uno de los “hits” de la ruta ferroviaria.

18’30h de la tarde

Shoh (el compañero de cela nipón), Mateu y yo nos dirigimos al vagón-restaurante ruso (sí, ayer, a parte del horario también nos cambiaron el “comedor”) y degstamos un <<BORRRRSCH>> y una <<ISSSSCALOPP>> rodeados de un ambiente de “lujo” soviético en clara decadencia.

18 de Agosto del 2012 (día 4 del Transiberiano)

5h de la madrugada

El olor del puré que se está cascando Shoh nos desvela completamente y decidimos comenzar la jornada. El tío ha bajado del tren a las 4h de la madrugada y se ha encontrado, en calza corta, a -5°. Parece que empieza a refrescar. ¿Será una ola siberiana?

19 de Agosto del 2012 (día 5 del Transiberiano)

11’20h de la mañana

Bajamos con la tropa del compartimiento en Ekaterimburg. No hace ni 5 minutos que estamos en el andén cuando el tren decide arrancar. Inicialmente, los provodniks (responsables de vagón) ni se immutan. Sin embargo, de repente se ponen nerviosos y nos hacen subir, en marcha, al tren. Escena de película. Lástima que 20 segundos más tarde el tren vuelva a parar para continuar con los 20 minutos de descanso previstos.

12 del mediodía

El pilar colocado en plena sierra de los Urales, a 1777 km. de Moscú nos indica que ya estamos de nuevo en el viejo continente. Después de 8 meses y medio, nos despedimos definitivamente de Asia.

20 de Agosto del 2012 (día 6 del Transiberiano)

14’35h del mediodía

El transiberiano K3 detiene su marcha en la estación Yaroslavsky de Moscú. Han sido 130 horas y 7622 km. de paisajes, lecuras, brindis y batallitas enlatadas en una “celda” de ínfimas proporciones. Toda una experiencia!