“Culture shock”

Xi’an – Hong Kong – Xi’an

Dir que vam arribar bruts a Xi’an és quedar-se curt, molt curt, els nostres “coulottes” demanaven més foc que detergent. Els últims 100 kilòmetres abans d’arribar a la ciutat van ser rondant per una zona de mines de carbó als confins de la província de Ningxia i vam quedar, en poques hores igualets que les coristes del James Brown.

Pedalant la zona carbonífera de Binxian (Shaanxi, Xina)

Marro fosc tirant a negre.

 

I així ens lluïa la pell quan vam arribar a les muralles de la “capital de l’oest”… (no deixa de tenir la seva ironia que després de pedalar més de 16.000 kilometres en la direcció per la que surt el sol, algú encara tingui ganes d’anomenar-la oest), el final llegendari de la Ruta de la Seda, l’indret on arribaven fets caldo, trinxats i, probablement, coberts de carbó (si havien escollit la mateixa ruta que nosaltres…) els insensats visitants occidentals de tots els temps.

Martina, Nathan, Adrien a Xi'an (Shaanxi, Xina)

Botellon a Xi'an amb l'Adrien i el Nathan, dos membres mes de la comunitat ciclista internacional.

 

A part de passar revista a l’exèrcit de terracota del temible Qin Shi Huangdi, ens hem dedicat a badar pels carrers de dins dels murs de l’antiga “vila”.

Barri "hui" de Xi'an (Shaanxi, Xina)

Un dels carrers "hui" de Xi'an

 

El barri musulmà dels “hui” és, amb diferència, l’indret en què més estones hem passat, rescatant els gustos de l’Àsia central en uns carrers bulliciosos i plens de vida i amb dues de les mesquites més al.lucinants que hem vist durant tot el viatge (que no són poques). Pur sincretisme a mig camí entre un temple taoista i un indret de culte mahometà, allà on la suma de diferències és un valor afegit.

Gran mesquita de Xi'an (Shaanxi, Xina)

Gran mesquita de Xi'an

 

Posar els nostres culs dins les entranyes d’un Boeing 737-400 direcció Hong Kong a hores intempestives de la matinada des de l’aeroport de Xi’an va ser l’autèntic “shock”. Després de tant temps movent-nos a no gaire més de 25 km/h per caminots més aviat rurals, vulguis o no, aquells reactors, hostesses (vostè primer, per favor, siusplau, insisteixo…) i l’arròs tres delícies pre-cuinat a l’hora de dinar… se’t fan extranys, excessius i en última instància, sospitosos. Pero als nostres passaports feia dies que s’encenia una llum vermella cada vegada que els obríem per la pàgina de la visa xinesa. De fet, vam volar just un dia abans de que caduquessin, rascant el travesser del daltabaix diplomàtic.

Hong Kong des de l'Star Ferry (Hong Kong, Xina)

Hong Kong des de l'Star Ferry

 

Hong Kong és un territori d’excepció dins la Xina. Funciona amb el segon dels sistemes del famós “un país amb dos sistemes” de quant a l’illa encara es prenien el tè a les 5 a la salut de la reina. No en va, és un dels millors llocs per aconseguir vises noves, i aprofitar per fer el tafaner per aquelles latituds tropicals.

2IFC des de la jungla (Hong Kong, Xina)

2IFC des de la "jungla"

 

A tots aquests avantatges fiscals i diplomàtics, a més, nosaltres li afegíem que tenim a la ciutat un contacte d’excepció. Algú disposat, no només a fer-nos descobrir des del primer gratacel fins a l’últim bar de copes (i tancar-lo, o gairebé), a comprendre millor als xinesos i a descobrir-nos el “dim sum“, sinó també a oferir-nos el llit més tou de tot el viatge i el parell d’orelles més atentes per escoltar, sense treva, la bateria d’anècdotes que anem arrossegant des de fa un munt (i per això… es necessita força paciència i predisposició, creieu-nos).

Connaught Rd. (Hong Kong, Xina)

Connaught Rd. Hong Kong

 

Durant els 6 dies que hem passat a Hong Kong, la meva cosina, la Nona, ha estat el Ciceró perfecte, capaç de fer equil.libris en una agenda apretadíssima per tal que no ens perdéssim cap detall en aquesta visita fugaç. Ja t’ho vam dir, pero, ho repetirem, ets molt gran!

Central (Hong Kong, Xina)

Parada a Central, Hong Kong

 

Després, amb unes flamants vises per tornar a entrar a “mainland China”, vam tornar a posar les nostres ombres al servei de dos reactors 737 i un home amb gorra de capità que ens van dur a una velocitat antinatural i entre unes quantes turbulències de nou a Xi’an, on ens esperaven les nostres bicicletes i alforges a cal Jon, el nostre benefactor de warmshowers a l’antiga capital de la Xina.

Arribada a Xi'an (Shaanxi, Xina)

 
Cast: Decir que llegamos sucios a Xi’an es quedarse francamente cortos, nuestros “coulottes” pedían más fuego que detergente. Los últimos 100 kilómetros antes de llegar a la ciudad fueron rodando por una zona de minas de carbón en los confines de la provincia de Ningxia y quedamos, en pocas horas, igualitos a las coristas de James Brown.

Y así nos lucía el pelo cuando llegamos a las murallas de la “capital del oeste”… (no deja de tener su ironía que después de pedalear más de 16.000 kilómetros en la dirección por la que sale el sol, alguien aún tenga ganas de llamarla “del oeste”), el final legendario de la Ruta de la Seda, el lugar donde llegaban, hechos caldo, triturados y, probablemente, cubiertos de carbón (si habían escojido la misma ruta que nosotros…) los insensatos visitantes occidentales de todos los tiempos.

A parte de pasar revista al ejército de terracota del temible Qin Shi Huangdi, nos hemos dedicado a dar tumbos por las calles de dentro de los muros de la antigua Xi’an.

El barrio musulmán de los “hui” es, con diferencia, el lugar en que mas ratos hemos pasado, rescatando los gustos de Asia Central en unas calles bulliciosas y llenas de vida y con dos de las mezquitas mas alucinantes que hemos visto durante todo el viaje (que no son pocas). Puro sincretismo a medio camino entre un templo taoista y un lugar de culto mahometano, allí donde la suma de diferencias es un valor añadido.

Poner nuestros culos dentro de las entrañas de un Boeing 737-400 dirección Hong kong a horas intempestivas de la madrugada desde el aeropuerto de Xi’an fue un auténtico “shock”. Después de tanto tiempo moviendonos a no más de 25 km/h por caminos rurales, quieras o no, aquellos reactores, azafatas (usted primero, por favor, insisto…) y el arroz tres delicias pre-cocinado a la hora de comer… se te hacen extraños, excesivos y en última instancia, sospechosos. Pero a nuestros pasaportes hacía días que se les encendía una luz roja cada vez que los abriamos por la página del visado chino. De hecho, volamos justo un día antes de que caducaran, rozando el larguero del “desguisado diplomático”.

Hong Kong es un territorio de excepción dentro de China. Funciona con el segundo de los sistemas del famoso “un pais con dos sistemas” de cuando en la isla aún se tomaban el té a las 5 a la salud de la reina. No en vano, es uno de los mejores sitios para conseguir visados nuevos, y aprovechar para curiosear por aquellas latitudes tropicales.

A todas estas ventajas fiscales y diplomáticas, además, nosotros le añadimos que tenemos en la ciudad un contacto de excepción. Alguien dispuesto, no solo a hacernos descubrir desde el primer rascacielo hasta el último bar de copas (y cerrarlo, o casi) a comprender mejor a los chinos y a descubrirnos el “dim sum”, sino también a ofrecernos la cama más blanda y el par de orejas más atentas para escuchar, sin tregua, la batería de anécdotas que vamos arrastrando desde hace un montón de tiempo (y para eso… se necesita mucha paciencia y predisposición, creednos).

Durante los 6 días que hemos pasado en Hong Kong, mi prima, Nona, ha  sido el Cicerón perfecto, capaz de hacer equilibrios en una agenda apretadísima con tal de que no nos perdiéramos ningún detalle en esta visita fugaz. Ya te lo dijimos, pero lo repetiremos, eres muy grande!

Después, con unos flamantes visados para volver a entrar a “mainland China”, volvimos a poner nuestras sombras al servicio de dos reactores 737 y un hombre con gorra de capitán que nos llevó a una velocidad antinatural y entre unas cuantas turbulencias de nuevo a Xi’an, donde nos esperaban nuestras queridas bicicletas y alforjas en casa de Jon, nuestro benefactor de “warmshowers” en la antigua capital de China.

 
Eng: Soon!