Kashgar, una ciutat entre dos mons.

Casa de tè a Kashgar (Xinjiang, Xina)

Casa de tè a Kashgar

 

Des de segles ençà, Kashgar ha representat un punt de confluència de les diverses Rutes de la Seda a les portes del gran desert del Taklamakan. Suposa el colofó del capítol de l’Àsia central per obrir el de la immensa República Popular. Kashgar és quasi un mite per tot aquell que recorre la famosa Ruta però el millor de tot és que la realitat no decep el visitant.

Mao Zedong, Kashgar (Xinjiang, Xina)

Primera escultura de Mao Zedong amb què hem topat!

 

La quotidianitat de la ciutat cavalca entre dos mons: un proper a la Xina que tots imaginem (moderna, plena de banderes i fanalets vermells i que menja amb bastonets) i l’altre ben lligat a les repúbliques centreasiàtiques. Els uigurs (ètnia nombrosa a la regió) són musulmans, parlen en llengua túrquica, escriuen en caràcters aràbics, porten barrets similars als dels uzbeks i fan vida al carrer, cosa que ens és molt familiar a hores d’ara!

Placa d'una casa uigur del barri antic de Kashgar (Xinjiang, Xina)

Placa en xinès i uigur al barri antic de Kashgar

 

Degut al “distret” episodi a la frontera, vam arribar a la ciutat abans del previst compartint pedalades, campament i batalletes amb dos holandesos i un suís que segueixen el mateix camí. I tots 5 vam sucumbir als encants de la ciutat: el seu petit barri antic (que sobreviu entre l’enormitat dels edificis de vidre i metall fruit de les últimes dècades), les seves paradetes a rebossar de fruita, els seus panets acabats de sortir del forn i, sobretot, el seu mercat nocturn: el paradís de tot ciclista afamat i a preu de saldo! Allà els fideus uigurs (sempre picants) i els shashliks (pinxos de carn de xai) estan pertot.

Panets típics de la regió a Kashgar (Xinjiang, Xina)

Panets uigurs acabats de fer

 

Durant dos dies vam seguir vivint al compàs de les agulles del rellotge kyrgyz (malgrat oficialment tota la Xina batega segons la mateixa franja horària, són molts els que, a la província més occidental, funcionen amb dues hores menys; fet que fa aconsellable aclarir quin rellotge es segueix abans d’organitzar trobades) vitaminant els nostres cossos, fent sessions maratonianes d’higiene personal per recuperar el to de la pell original d’entre les tones de brutícia acumulades i posant les bicicletes a punt per iniciar la tercera gran etapa del viatge.

De camí al llac de Karakul per la Karakorum Highway (Xinjiang, Xina)

Camí del llac de Karakul per la Karakorum Highway

 

I va ser llavors quan vam rebre visites des de l’est del país. Els meus pares, la Miss Xu, el Mr Wang, la Zhang Bei i el Yoyo van aparèixer de la màquina del temps i l’espai per donar-nos la benvinguda al país carregats d’”ofrenes” per reomplir les alforges. La trobada va tenir un toc curiós (doncs nosaltres ens sentíem més propers a la població local que els propis compatriotes) però va ser ben divertit familiaritzar-nos amb la manera de fer xinesa “Han” (la tradicional, perquè ens entenguem) de la mà de tots ells. Sens dubte, una bona parada i fonda abans d’endinsar-nos al gran i temut desert del Taklamakan enfrontant-nos, alhora, a la província més gran de la Xina: Xinjiang (o “Nova frontera”).

Llac Karakul, Karakorum Highway (Xinjiang, Xina)

Comitè de benvinguda a la Xina

 

Finalment, vam tancar la nostra estada a la ciutat traient el cap pel llegendari mercat dominical del bestiar. Des de trenc d’alba fins ben bé el capvespre, venedors i compradors de bestiar s’apleguen a les afores de la ciutat per aconseguir les millors gangues. Les ovelles han de tenir el cul ben greixós, els toros ser ben braus, els cavalls llueixen pelatge i els burros es mostren joves i forts. Però el més important de tot és ser ràpid a detectar les bones bèsties i ser hàbil en l’art del regateig. Que allà… el qui no corre, vola!

Compravenda d'ovelles al Mercat del bestiar de Kashgar (Xinjiang, Xina)

Negociant el preu d'unes ovelles al mercat del bestiar de Kashgar.

  
Cast:Desde siglos atrás, Kashgar ha representado un punto de confluencia de las distintas Rutas de la Seda a las puertas del gran desierto del Taklamakán. Supone el colofón del capítulo de Asia central para abrir el de la inmensa Repúlica Popular. Kashgar es casi un mito para todo aquél que recorre la famosa Ruta pero lo mejor de todo es que la realidad no decepciona el visitante.

La cotidianidad de la ciudad cabalga entre dos mundos: uno cercano a la China que todos imaginamos (moderna, llena de banderas y farolillos rojos y que come con palillos) y el otro bien relacionado con las repúblicas centroasiáticas.. Los uigures (étnia numerosa en la región) son musulmanes, hablan en lengua túrquica, escriben en carácteres arábicos, llevan sombreros parecidos a los de los uzbekos y hacen vida en la calle, cosa que nos es muy familiar a estas alturas!

Debido al “distraído” episodio en la frontera, llegamos a la ciudad antes de lo previsto compartiendo pedaleo, campamento y batallitas con dos holandeses y un suizo que siguen el mismo camino. Y los 5 sucumbimos a los encantos de la ciudad: su pequeño barrio antiguo (que sobrevive entre enormes edificios de cristal y metal, fruto de las últimas décadas), sus puestitos a rebozar de fruta, sus panecillos recién salidos del horno y, sobretodo, su mercado nocturno: el paraíso de todo ciclista hambriento y a precio de saldo! Allí los fideos uigures (siempre picantes) y los shashliks (pinchos de carne de cordero) estan por todas partes.

Durante dos días seguimos viviendo al compás de las agujas del reloj kyrgyz (a pesar de que oficialmente toda la China late según la misma franja horaria, son muchos los que, en la provincia más occidental, funcionan con dos horas menos; hecho que hace aconsejable aclarar qué reloj se sigue antes de organizar quedadas), vitaminando nuestros cuerpos, haciendo sesiones maratonianas de higiene personal para recuperar el tono de piel original de entre las toneladas de suciedad acumuladas y haciendo puesta a punto a las bicis para iniciar la tercera gran etapa del viaje.

Y fue entonces cuando recibimos visitas desde el este del país. Mis padres, Miss Xu, Mr Wang, Zhang Bei y Yoyo aparecieron de la máquina del tiempo y del espacio para darnos la bienvenida al país cargados de “ofrendas” para rellenar las alforjas. El encuentro tuvo un toque curioso (pues nosotros nos sentíamos más cercanos a la población local que los propios compatriotas) pero fue muy divertido familiarizarnos con el modo de hacer chino “Han” (el tradicional, para enterdernos) de la mano de todos ellos. Sin duda, una buena parada y fonda antes de adentrarnos al gran y temido desierto del Taklamakan enfrontándonos, al mismo tiempo, a la província más grande de la China: Xinjiang (o “Nueva frontera”).

Finalmente, cerramos nuestra estancia en la ciudad dejándonos ver por el legendario mercado dominical del ganado. Desde el alba hasta el crepúsculo, vendedores y compradores de ganado se citan en las afueras de la ciudad para conseguir las mejores gangas. Las ovejas tienen que tener el culo grasiento, los tores ser bien bravos, los caballos lucen pelaje y los burros se muestran jóvenes y fuertes. Pero lo más importante de todo es ser rápido en detectar las buenas bestias y ser hábil en el arte del regateo. Que allí… el que no corre, vuela!

 
Eng: Since centuries ago, Kashgar has represented a crossroads of various of the Silk Roads, the gate of the great desert of Taklamakan. It’s seen as the culmination of the Central Asia’s chapter as well as the begining of the vast People’s Republic one. Kashgar is almost a myth for anyone who travels the famous Route but the best part is that reality does not disappoint the visitor.

The city rides between two worlds: one really close to the China that we all imagine (modern, full of red flags and lanterns and which eat with chopsticks) and the other well connected to the republics of Central Asia. The Uighurs (ethnic numerous in the region) are Muslim, Turkic-language speaking, they write in Arabic characters, they wear hats similar to the Uzbek’s ones and they live on the street, which is very familiar to us now!

Due to the “laborious” incident at the border, we reached the city before we expected sharing rides, campsites and stories with two Dutchmen and a Swiss. And we all 5 succumb to the charms of the city: its small old town (which survives among the enormity of the buildings of glass and metal recently built), it’s stalls full of fruit, the its buns straight from the oven and, especially, its night market: the paradise of all cyclists hungry and at bargain prices! There, Uighur noodles (always hot) and shashliks (lamb skewers) are everywhere.

For two days, we went on living under the beat of kyrgyz clock (although, officially, all over China follow the same time slot, there are many who, in the westernmost province, work with two hours less, making it advisable to clarify which time you do follow before organizing meetings) vitamin our bodies, doing marathon sessions of personal hygiene to recover our original skin tone from the tons of accumulated dirt and putting the bikes ready to start the third major stage of the trip.

And then, we received visits from the east. My parents, Miss Xu, Mr. Wang, Zhang Bei and Yoyo appeared from the time and space machine to welcome us to the country loaded with “offerings” to refill our panniers. The meeting was curious (as we felt closer to local population than them) but was well fun to familiarize ourselves with the Chinese “Han” (the popular one, to understand each other) way of life with them all. Certainly a good break before the great and dreaded Taklamakan desert, facing the largest province of China: Xinjiang (or “New border”).

Finally, we concluded our stay in the city at the legendary Sunday  livestock market. From dawn until dusk, customer and sellers meet each others on the outskirts of the city to get the best bargains. The sheep must have fat asses, bulls have to be brave and horses and donkeys are young and strong. But most important of everything is to be fast detecting the good beasts and skillful haggling. Because there … who does not run, flies!