Darrere les cúpules turquesa.

Uzbekistan, les coses pel seu nom.

No sóm una enciclopèdia ni una guia de viatges, i això sota el meu punt de vista et dona la llibertat de generalitzar, divagar, equivocar-te i, sobretot, l’oportunitat de no escriure sempre sobre lo increible que és tot a l’extranger, lo exotic dels paisatges i lo encantadores que són sempre les persones com més lluny ets de casa. Hi ha vegades que les coses no són així. I en moments d’aquests, també ens ve de gust treure a lluir tot allò que altres amagaran per allò de que el viatger ha de ser respectuós, entendre la diferència i posar-se a la pell de l’altre. Deixem els “viatgers romàntics” per les històries de Jules Verne. Per molta bicicleta, motxilla i pintes estripades que portem, no som més que “guiris”, i hi ha coses que ens molesten i ens irriten, o ens toquen soberanament la moral. Coses que no entenem i coses que ens fan molta gràcia malgrat sigui políticament incorrecte afirmar-ho.

Sota el meu punt de vista, Uzbekistan és un país que amaga moltes coses darrera la bonica postaleta de les cúpules turquesa i els mercaders amb camells de la Ruta de la Seda. Un estat policial al més pur estil Orwel amb seriosos problemes a nivell educatiu, social i medioambiental. El monocultiu de cotó imposat per Stalin en el seu moment, segueix devastant, desertitzant i empobrint la terra cada dia que passa (pa per avui i gana per demà) i la mala gestió d’un turisme cada cop més agressiu estan desmuntant totalment la poca cohesió veïnal que podria haver-hi a les grans ciutats, apartant als locals fora de la vista dels extrangers.

"Estem de servei..." Samarcanda (Uzbekistan)

Les notes que venen a continuació les he agafat directament del bloc que duem normalment a la butxaca i pretenen il·lustrar una mica el panorama que es veu quan surts una mica d’aquest parc temàtic idíl·lic de l’Àsia central. Algunes d’elles poden semblar gracioses, però quan es repeteixen vàries vegades cada dia… salta a la vista que és quelcom simptomàtic i generalitzat, i que alguna cosa no va a l’hora a casa dels uzbeks.

(…) Uzbekistan era de lluny el país que presentava millors perspectives del viatge, les guies, publicacions i llibres de la Ruta de la Seda s’havien ocupat de generar expectatives amb escreix. Tot i així, a dia d’avui estem farts de camps de cotó i dels cridaners dels uzbeks. El país va de cap a caiguda, l’analfabetisme i la desertització abancen a pas de gegant per l’antiga Transoxania.

(…) Ja fa molt temps que estem evolucionant la idea de que si volem acampar en una casa, el millor és que hi hagi dones a la vista, però a Uzbekistan això s’ha de multiplicar per infinit. En general les trobades amb homes són grotesques (l’alcohol sovint hi ajuda). Acostumen a ser personatges extremadament enganxosos que no paren de cridar-te a l’orella (cada cop més fort) perquè entenguis millor el seu uzbek o rus. Aquestes “converses” a crits solen allargar-se fins a altes hores de la matinada un cop tens la tenda muntada.

(…) Hi ha dos fets que uneixen als uzbeks de gènere masculí de totes les edats. Quan veuen el mapa de la bicicleta venen corrents i et criden Karta! a un pam de la cara. Llavors hi claven el dit i intenten indicar-te, normalment (sempre) erròniament, el punt on ens trobem, encara que no els hagis preguntat res. El segon és comprovar la pressió de les rodes pessigant-les amb els dits (incloent la de recanvi) i fer algun signe d’aprovació o reprovació segons el seu veredicte.

(…) Les tendes de poble no són exemples a seguir d’higiene, pero un s’hi acostuma: la carn fora de la nevera, mosques, mel i formatge a granel i també sense refrigerar… tampoc demanem més. Ara bé, si se t’acut posar la mà al pot de les galetes sense una bossa de plàstic a mode de guants, es posen les mans al cap i criden Bacteria!.

(…) Qualsevol policia del país (d’això n’hi ha un munt per tot arreu) et demanarà el passaport amb cara de desconfiança sempre que passis pel seu radi d’acció. Després d’examinar-lo del dret i del revés vàries vegades i llegir-se fins i tot els cantos de les pàgines et dirà… America, da? (ets americà, oi?).

(…) El primer que et preguntarà un uzbek masculí a la carretera, al bar, al basar… és Eskodja? (d’on ets). Això es produirà sempre cridant i a molt pocs centímetres de la teva orella. Després de contestar-li generalment posarà cara de poker i dirà: America da?.

(…) Encara que sembli mentida, a Andijon (una població de només 350.000 habitants) absolutament ningú et sap dir on és el “Parc Navoi”, al centre de la ciutat i escenari de la matança al 2005 d’un munt de manifestants a mans de la policia. Després de fer-los la pregunta, et miraran perplexos i et cridaran Eskodja?

(…) Avui hem vist dos uzbeks ebris de vodka repartint-se hosties com pans de quilo a menys de 10 metres d’un edifici de les Nacions Unides. Els policies i els membres de seguretat comentaven alegres el desenvolupavent dels esdeveniments mentre la dona d’un dels contrincants xisclava i s’estibava els cabells al costat de l’escena.

(…) Tornem a l’alberg amb un taxista borratxo al que hem de dir vàries vegades que afluixi la marxa i al que, invariablement, hem de guiar fins a la nostra destinació.

(…) A les 6 de la matinada el pastor d’ahir a la nit i els seus “secuaços” ja eren a dos metres de la tenda cridant els nostres noms i tocant els timbres de les bicicletes (i altres coses que fan de mal dir). He tret el cap visiblement contrariat i amb cara de son els he fet el símbol universal de “Estem dormint, hòstia!” Sembla que han malinterpretat alguna part del missatge perquè s’han limitat a pujar el to de veu.

(…) Comprar aigua fresca a Uzbekistan es un joc de lògica a l’estil Azimov a “Jo robot”. Volem 4 ampolles, d’aigua, grans, sense gas i fresques. Però necessitem més de 5 minuts perquè entenguin que aquestes 5 premises són totes igual d’importants. Us asseguro que la barrera lingüística no hi té res a veure: a l’Iran o Turkmenistan era cosa d’un moment.

(…) Crec que els efectes de 4 hores d’escola diàries són debastadors i que el país està a mans de dropos. Estic segur al 100% que si les dones tallessin el bacallà, aquest país seria una altra cosa.

(…) El país necessita urgentment que els intel.lectuals empresonats pel Karimov dels collons surtin de nou al carrer.

Cast: Detras de las cupulas turquesa (Uzbekistan, las cosas por su nombre)
No somos una enciclopedia ni una guia de viajes, y esto bajo mi punto de vista te da la libertad de generalizar, divagar, cagar-la y sobretodo, la oportunidad de no escribir siempre lo increible que es todo en el extrangero, lo exotico de los paisajes y lo encantadoras que son siempre las personas como mas lejos estemos de casa. Hay veces que las cosas no son asi. Y en momentos como estos, tambien nos viene de gusto sacar a lucir toda aquello que otros esconderan por aquello de que el viajero ha de ser respetuoso, entender la diferencia y ponerse en la piel del otro. Dejemos los “viajeros romanticos” para las historias de Julio Verne. Por mucha bicicleta, mochila y pintas de destartalados que llevemos, no somos mas que “guiris”, y hay cosas que nos molestan e irritan, o que nos tocan soberanamente la moral. Cosas que no entendemos y cosas que nos hacen mucha gracia aunque sea politicamente incorrecto aceptarlo.

Bajo mi punto de vista, Uzbekistan es un pais que esconde muchas cosas detras la bonita postalita de las cúpules turquesa y los  mercaderes con camellos de la Ruta de la Seda. Un estado policial al mas puro estilo Orweliano, con serios problemas a nivel educativo, social y medioambiental. El monocultivo de algodon impuesto por Stalin en su momento, siquen devastando, desertizando y empobreciendo la tierra a cada dia que pasa (pan para hoy y hambre para manana) y la mala gestion de un turismo cada vez mas agresivo estan desmontando totalmente la poca cohesion vecindaria que podria haber en las grandes ciudades, apartando a los locales fuera de la vista de los extranjeros.

Las notas que vienen a continuacion las he cogido directamente del bloc de notas que llevamos normalmente en el bolsillo y pretenden ilustrar un poco el panorama que se ve, cuando sales un poco de este parque tematico idilico de Asia Central. Algunas de ellas pueden parecer graciosas, pero quando se repiten varias veces cada dia… salta a la vista que es algo sintomatico y generalizado y que alguna cosa no va a la hora en casa de los uzbekos.

(…) Uzbekistan era de lejos el pais que presentava mejores perspectivas del viaje, las guias, publicaciones y libros de la Ruta de la Seda se habian ocupado de generar espectativas de sobra. A pesar de ello a dia de hoy estamos hartos de campos de algodon y de los chillones de los uzbekos. El pais va de mal en peor, el analfabetismo y la desertizacion avanzan a paso agigantado por la antigua Transoxania. 

(…) Ya hace mucho tiempo que estamos evolucionando la idea de que si queremos acampar en una casa, lo mejor es que haya mujeres a la vista, pero en Uzbekistan eso se debe de multiplicarse por infinito. En general los encuentros con hombres son grotescos (el alcohol ayuda). Acostumbran a ser personajes extremadamente pegajosos que no paran de chillar te al oido (cada vez mas fuerte) para que entiendas mejor su uzbeko o ruso. Estas “conversaciones” pueden alargarse hasta altas horas de la madrugada una vez tienes la tienda montada.

(…) Hay dos hechos que unen a los uzbekos de genero masculino de todas las edades. Cuando ven el mapa de la bicicleta vienen corriendo y te gritan Karta! a un palmo de la cara. Entonces clavan el dedo e intentan indicarte, normalmente (siempre) erroniamente, el punto donde nos encontramos, aunque no les hayas preguntado nada. El segundo es comprovar la presion de las ruedas pellizcandolas con los dedos (incluyendo la de recambio) y hacer algun signo de aprovacion o reprovacion segun sea su veredicto.

(…) Las tiendas de pueblo no son ejemplos a seguir de higiene, pero uno se acostumbra: la carne fuera de la nevera, moscas, miel y queso a granel y tambien sin refrigerar… tampoco pedimos mas. Pero, si se te ocurre meter la mano en la caja de las galletas sin una bolsa de plastico a modo de guantes, se ponen las manos en la cabeza y gritan Bacteria!.

(…) Cualquier policia del pais (de eso hay un monton por todas partes) te pedira el pasaporte con cara de desconfianza siempre que pases por su radio de accion. Despues de examinarlo del derecho y del reves varias veces y leerse incluso los cantos de las paginas te dira… America, da? (eres americano, verdad?)

(…) Lo primero que te preguntara un uzbeko masculino en la carretera, bar, bazar… es Eskodja? (de donde eres?). Eso se producira siempre gritando y a muy pocos centimetros de tu oreja. Despues de contestar generalmente pondra cara de poker y dira: America da?

(…) Aunque parezca mentira, en Andijon (una poblacion de solo 350.000 habitantes) absolutamente nadie te sabe indicar donde esta el “Parque Navoi”, al centro de la ciudad y escenario de la matanza en 2005 de un monton de manifestantes a manos de la policia. Despues de hacerles la pregunta, te miraran perplejos y gritaran… Eskodja?

(…) Hoy hemos visto dos uzbekos ebrios de vodka repartiendose hostias como panes de a kilo a menos de 10 metros de un edificio de las Naciones Unidas. Los policias y los miembros de seguridad comentavan alegres el desarrollo de los acontecimientos mientras la mujer de uno de los contrincantes chillava y se tiraba del pelo al lado de la escena.

(…) Volvemos al albergue con un taxista borracho al que tenemos que avisar varias veces de que levante el pie del acelerador y al que, invariablemente tenemos que guiar hasta nuestra destinacion.

(…) A las 6 de la madrugada el pastor de ayer por la noche y sus “secuaces” ya estaban a dos metros de la tienda gritando nuestros nombres y tocando los timbres de las bicis (y otras cosas de mal decir). He sacado la cabeza visiblemente contrariado, y con cara de sueno les he hecho el simbolo internacional de “Estamos durmiendo, hostia!” Parece que han malinterpretado alguna parte del mensaje por que se han limitado a subir el tono de voz.

(…) Comprar agua fresca en Uzbekistan es un juego de logica al estilo Azimov en “Yo robot”. Queremos 4 botellas, de agua, grandes, sin gas y frescas. Pero necesitamos mas de 5 minutos para que entiendan que estas 5 premisas son todas ellas igual de importantes. Os aseguro que la barrera linguistica no tiene nada que ver: en Iran o Turkmenistan era cosa de un momento.

(…) Creo que los efectos de las 4 horas de escuela diarias son debastadores y que el pais esta a manos de autenticos zanganos sin escrupulos. Estoy seguro al 100% que si las mujeres cortasen el bacalao, este pais seria otra cosa.

(…) El pais necesita urgentemente que los intelectuales encarclados por el Karimov de los cojones salgan de nuevo a la calle.

Eng:  Behind the turquoise domes (let’s call things by its name)
We are not an encyclopedia nor a guidebook and this, in my point of view, gives me the freedom to generalize, rambling, be wrong and, above all, it gives me the opportunity to don’t write always about how amazing is everything ”outside home”, about the exotic landscapes and how charming people is the further you go. Sometimes things are not like this . And in moments like this, we want to explain what others may hide following that stupid ”travellers-fairplay” that oblies you to be respectfull, to understand the difference of everything and to put yourself in other’s skin.  Let’s let the “romantic travelers” for the stories of Jules Verne. No matter our bicycles, backpack and homeless look we have, we are nothing but “touristy” and there are things that annoy and irritate us. Things dificult to understand and things that make us laugh even if it’s politically incorrect.
 

In my opinion, Uzbekistan is a country that hides lots of things under it’s shinny look of wonderful postcard with turquoise domes and Silk Road camels. A police state in the purest Orwellian style, with serious problems in the educational, social and environmental fields. The cotton monocultivation imposed by Stalin is still devastating and impoverishing the land day by day (bread for today and hunger for tomorrow) and the mismanagement of an increasingly aggressive tourism is destroying, completely, the poor cohesion that could have been in the big cities, pushing the locals out of the sight of foreigners.